Els artífexs de la ceràmica que vesteix els grans edificis

Granollers / BarcelonaLa seu de Ceràmica Cumella, a Granollers, és un edifici de línies austeres. També ho és la placa amb el nom de l’empresa que hi ha a la façana. L’entrada és un espai funcional, però les peces que hi ha exposades el transformen de manera radical: una mostra de les rajoles hexagonals de colors de la coberta del mercat de Santa Caterina, d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue; i una de les peces corbades de la façana de la Villa Nurbs, d’Enric Ruiz-Geli, pintades d’un negre que sembla quitrà per Frederic Amat, entre molts altres projectes. D’aquest mateix artista hi ha alguns dels ulls ceràmics de la façana de l’Hotel Ohla.

“M’agrada no poder-me definir”, afirma Toni Cumella, el director de l’empresa, la tercera generació familiar que es dedica a la ceràmica. Per a Cumella, els límits entre “el creatiu”, “l’industrial” i l’“artesà” semblen un joc estimulant i alhora rigorós. Ceràmica Cumella és també un espai ple d’estima, història i futur. A l’entrada també hi ha ceràmica per anar al foc, com la que feia el fundador de l’empresa, el terrissaire Josep Regàs. Toni Cumella guarda les ceràmiques inacabades del seu pare, Antoni Cumella (1913-1985), i té penjades algunes fotografies on es poden veure les seves mans treballant al torn. La seva empremta no només es troba en aquestes peces: va dissenyar el forn del taller, i el seu fill l’ha anat renovant.

Són dies intensos per a Toni Cumella, que es va especialitzar en gres d’alta temperatura per a l’arquitectura: serà nomenat membre d’honor de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica (IAC) durant la celebració del 47è Congrés Internacional de la Ceràmica, que comença dilluns i que està dedicat a la ceràmica en l’arquitectura i en l’espai públic. Antoni Cumella també ho va ser i el seu fill està orgullós que la ceràmica seriada també rebi aquest reconeixement. Coincidint amb el congrés i de la mà del FAD, portarà al Disseny Hub una exposició dels seus projectes titulada Ceràmica Cumella: Shaping Ideas / Modelant Idees. Està comissariada pels professors de l’Architectural Association School of Architecture Christopher Pierce i Christopher Matthews i arriba a Barcelona després d’haver-se vist a Londres i París. “M’agrada que l’arquitecte em digui la idea que té sense fre”, explica Cumella. L’exposició i els tallers que fa amb els estudiants de l’Architectural Association han sigut un estímul i han potenciat el seu prestigi internacional. “Un dels problemes que tenia l’artesà era que no sortia del taller i esperava que el client hi anés”, diu Cumella. Entre les seves últimes obres hi ha el Centro Botín, de l’italià Renzo Piano, a Santander, i aquests dies acaba la producció de les 14.000 peces per a la façana del Museu d’Art, Arquitectura i Tecnologia (MAAT) a Lisboa, d’Amanda Levete. Van contra rellotge: s’inaugura el 2 d’octubre.

Abans de tornar a Barcelona per acabar el muntatge de la seva exposició, a les entranyes del taller Toni Cumella comença a provar el motlle de les peces del brise-soleil ceràmic que hi haurà a la façana de la nova Escola Massana, de Carme Pinós. Les peces estan dissenyades perquè creïn intimitat i alhora deixin passar la llum. “Cada projecte i cada arquitecte és diferent. Fa temps que ens coneixem, amb la Carme. Va venir al taller, vam parlar dels materials i va veure el procés en directe”, explica Cumella. “La ceràmica és un material orgànic que transmet a l’edifici un caràcter càlid que amb materials més sintètics és difícil d’assolir”, afirma Carme Pinós. A l’Escola Massana, Pinós va escollir la ceràmica “no només pel material sinó per la seva producció entre artesanal i mecànica”. “Ho considerava adient per a una escola d’arts i oficis”, subratlla l’arquitecta. També l’ha triat per donar suport a una manera més personal de treballar. “Hem de donar suport a les formes més artesanals de producció a petita escala per ajudar les petites empreses”, diu Pinós.

En les dues últimes dècades la ceràmica aplicada a l’arquitectura contemporània ha experimentat una revifalla significativa. “Sense ànim de ser pedant, estem en una zona on s’està reproduint el moment en què el Modernisme era potent a Barcelona i hi havia oficis i artesans importants; hi ha empreses que fan servir la tecnologia a un nivell important”, afirma Cumella.

A banda dels projectes d’arquitectura contemporània, Cumella és conegut pels projectes de restauració en què ha participat, com els del Parc Güell, La Farinera, l’Hospital Sant Pau i Can Garí. “He après molt amb les restauracions. M’han ensenyat a mirar i, com que t’has de cenyir a un element existent, has de ser molt més precís”, assegura.

La Casa Vicens torna a florir

El ceramista Manel Diestre, un dels tres socis del taller de ceràmica SOT, fundat fa prop de 40 anys, també ha treballat en les restauracions del Parc Güell i de l’Hospital de Sant Pau. I el seu taller, en un edifici industrial al barri de Gràcia, és un espai senzill on el protagonisme el tenen les peces. Els equips de Ceràmica Cumella i SOT estan formats pel mateix nombre de persones, una dotzena. Actualment, Manel Diestre col·labora amb els arquitectes José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres i David García en la restauració d’un altre edifici d’Antoni Gaudí, la Casa Vicens, al carrer Carolines, que obrirà les portes al públic el 2017. “Has d’observar l’edifici abans de fer les peces i comprovar que les peces noves quedin bé, si no l’espifies”, diu Diestre.

Manel Diestre fa més de dues dècades que es dedica a la restauració de patrimoni. També ha treballat a la Casa Golferichs, el Palau Güell i el Palau de la Generalitat. Per a la Casa Vicens ha fet quatre peces diferents: dues rajoles planes -una de verda i l’altra d’estampada amb flors-, un trencaaigües i un coronament en dos colors de la coberta. “Fem servir les mateixes tècniques i intentem produir amb els mateixos materials. Si volem afegir alguna cosa per part nostra, ja no funciona. Intentem arribar a un producte que sigui similar en un 90%”, afirma Diestre.

Les flors estan pintades amb diferents plantilles de paper encerat que reben el nom de trepes i el coronament, per al qual ha fet centenars de peces, està fet a mà amb un motlle. “És una feina molt artesanal. S’ha de canviar rajola per rajola i sobretot tens la satisfacció de fer la primera rajola, després d’haver trobat la fórmula adequada dels pigments”, explica Diestre. La Casa Vicens, a més, té una dificultat afegida, ja que es va construir en dos moments. La construcció de la casa es va acabar l’any 1888, i l’any 1925 l’arquitecte Joan Baptista Serra la va ampliar seguint les línies gaudinianes.

“El model de Toni Cumella és singular i Manel Diestre és un gran especialista en la restauració de ceràmica antiga. Avui no tenen recanvi a Catalunya”, afirma el president de l’Associació de Ceramistes de Catalunya, Claudi de José. Un dels objectius del congrés és impulsar el futur del sector. “Les nostres escoles de formació professional en la branca ceràmica no donen al mercat especialistes per atendre les demandes del mercat. I hem de fer-hi alguna cosa”, diu De José.

Una agenda atapeïda i un homenatge a Teresa Gironès

Coincidint amb el 47è Congrés Internacional de la Ceràmica, prop de 30 galeries d’art de Barcelona, Sant Cugat, Terrassa i Granollers han programat exposicions de ceràmica, i els organitzadors del congrés també han creat una ruta de 50 exposicions, museus públics, institucions privades, edificis emblemàtics i monuments d’arreu del territori relacionades amb la ceràmica des de finals del segle XIX, com és el cas del Palau Güell, fins a l’actualitat, com el mural ceràmic El petó, del fotògraf Joan Fontcuberta. La llista completa d’activitats es pot consultar a la web Barcelona2016.aic-iac.org.

Pocs dies abans de la celebració del congrés, la ceràmica catalana ha perdut una de les seves creadores més actives i amb una nodrida trajectòria nacional i internacional: Teresa Gironès va morir dimarts. La galeria Espai G d’Art de Terrassa exposarà les seves Reflexions matèriques sobre l’evolució i la seva obra també estarà present en una mostra al Centre de Lectura de Reus. L’element central de la ceràmica de Teresa Gironès és l’ésser humà, i per intentar abastar totes les seves facetes, l’artista deia que les minimitzava i les convertia en “objectes ceràmics que paren el temps”.