Les activitats del 30è aniversari

La gran aventura de reconstruir el pavelló Mies van der Rohe

Fa 30 anys que es va inaugurar aquest símbol de l’Exposició del 1929

El pavelló Mies van der Rohe fa anys: avui es compleix el 30è aniversari de la inauguració de la reconstrucció de l’edifici. Però la història de com es va aconseguir recorda una novel·la d’aventures del segle XIX. El pavelló que l’arquitecte alemany va dissenyar per representar el seu país a l’Exposició Universal del 1929 només va tenir uns mesos de vida. Recuperar-lo va costar prop de 60 anys. “Va ser una aventura coral d’un grup d’arquitectes joves” que els alcaldes Narcís Serra i Pasqual Maragall van convertir en una aposta de ciutat, diu l’arquitecte Fernando Ramos, que hi va treballar juntament amb els seus col·legues Cristian Cirici i Ignasi de Solà-Morales. “Malgrat que han passat 30 anys, cada vegada que hi vaig no puc evitar emocionar-me”, afirma el marbrista Jordi Marquès, l’encarregat d’anar a buscar els materials als mateixos llocs d’on van sorgir els del primer pavelló: Itàlia, Suïssa i Algèria, on va trobar un bloc d’ònix que l’empresa constructora li havia assegurat que no trobaria mai.

A Cristian Cirici el van embarcar en aquesta aventura perquè tenia fama de cuidar molt els detalls i perquè el seu despatx, que compartia amb la resta de membres de l’Studio Per, estava més ben condicionat que els de la resta. “No només vam fer d’arquitectes. També vam ajudar a aconseguir els diners i després vam anar a Nova York i a Berlín a difondre el projecte”, recorda Cirici. “En el fons -afegeix- la reconstrucció no només anava enfocada a recuperar la peça sinó sobretot a demostrar al món que un país que havia estat aïllat durant el franquisme era capaç de mantenir relacions internacionals. Havies de tractar per força amb els alemanys, que tenien el dret moral de reconstruir el seu pavelló, i amb els nord-americans, perquè l’Arxiu Mies van der Rohe està conservat al MoMA”.

Amb tot, l’artífex intel·lectual de la reconstrucció va ser Oriol Bohigas. A mitjans dels anys 50 ja havia reivindicat el valor històric i arquitectònic del pavelló, un dels primers exemples d’arquitectura moderna de la ciutat. El 1958, quan era del secretari del Grup R, va aconseguir que Van der Rohe s’oferís a refer-lo. “Mies li va dir que no tenia els plànols, perquè el seu despatx s’havia dispersat quan havia fugit d’Alemanya i que havien de vigilar molt amb la selecció de materials perquè seguissin la mateixa filosofia. També que garantissin que podien aconseguir els diners, perquè no volia fer un nyap”, recorda Ramos. Per aquest motiu, el projecte va quedar avortat.

Oriol Bohigas, altre cop cabdal

Va ser decisiu que el 1974 Fernando Ramos fes unes pràctiques amb els estudiants de l’escola d’arquitectura (ETSAB) sobre la importància del pressupost per definir una obra. Durant els anys següents, va reunir fotografies inèdites del pavelló i, “com qui fa sudokus a les nits”, va fer-ne els estudis geomètrics. “No era la meva intenció engegar la reconstrucció. Sabia que era una reivindicació del sector, però jo no tenia ni els coneixements ni els mitjans”, explica. Però Bohigas va reaparèixer en aquesta història quan el van nomenar delegat d’Urbanisme el 1980. “Em va dir que tenia el lloc però que no tenia els diners i que si volia crear un equip per engegar-ho”, conclou Ramos. Tres anys després es va crear la Fundació Mies van der Rohe per impulsar l’obra i a finals d’aquell any es va posar la primera pedra de l’edifici. Les obres van començar el desembre del 1984.

Un aniversari amb fitxatge polèmic

La Fundació Mies van der Rohe ha fitxat una nova gerent, l’arquitecta Anna Ramos, filla de l’arquitecte Fernando Ramos. Aquest nomenament ha provocat polèmica pel procediment del concurs. La regidora Janet Sanz, que va destituir fulminantment la seva antecessora, Giovanna Carnevali, a l’estiu, ha hagut de defensar la transparència del jurat del concurs públic que l’entitat va convocar per seleccionar un nou gerent.

La vocació pública d’un edifici icònic i històric de Barcelona

Obert a tothom

El pavelló celebrarà quatre jornades de portes obertes fins diumenge per atraure el públic que encara no coneix l’espai, especialment els veïns del barri, i tothom qui el vulgui tornar a experimentar.

Cases famoses filmades

El pavelló torna a participar en la fira Loop. Mostrarà un programa titulat Not another architecture film, d’Albert Moya, que inclou vídeos breus sobre els habitatges d’arquitectes famosos. Fins al 5 de juny.

El vincles amb Berlín

Les reflexions sobre la ciutat i les relacions entre Berlín i Barcelona centren el cicle de cinc pel·lícules que es podran veure del 6 de juny a l’octubre. Estan confirmades The architects i Pont de Varsòvia.

1.500 altaveus i un sol to

Després de Nova York i Oslo, el pavelló rebrà, dins el Sónar, la instal·lació Microtonal wall, que consisteix en 1.500 altaveus sobre un panell de 7,5 metres que emeten un mateix to. Del 16 al 18 de juny.

10 experts per a un edifici

Les commemoracions finalitzaran a l’octubre amb un cicle de conferències al CaixaForum. Del dia 13 al 15, una desena d’experts analitzaran el paper del pavelló dins l’obra de l’arquitecte i dins la història de l’arquitectura moderna.

Més continguts de