Memòria històrica

"Jo vaig baixar als calabossos de Via Laietana"

Crònica d'una visita a la comissaria 25 anys després de la mort de Franco

Resultava sorprenent que al centre de Barcelona, al subsol d’un edifici cèntric, al peu d’una artèria crítica de la ciutat, s’hi localitzés un lloc on la policia havia torturat els detinguts. L’expressió "l’han portat a Via Laietana" feia venir esgarrifances. No és casualitat, per tant, que el 20 de novembre de l’any 2000, just el dia que feia 25 anys de la mort de Franco, pensés que els calabossos de Via Laietana eren perfectes per evidenciar gràficament que ja feia un quart de segle que s’havia mort el dictador.

Aleshores dirigia El matí de Catalunya Ràdio i això obria moltes portes. Vaig plantejar a la Prefectura Superior de Policia si podríem transmetre les quatre hores de programa des d’allà, amb baixada inclosa als soterranis. Van consultar-ho amb la delegada del govern espanyol, Julia García Valdecasas, del Partit Popular, que hi va veure una magnífica ocasió per argumentar que si la ràdio nacional de Catalunya entrava a Via Laietana era que les coses havien canviat.

Una comissaria atrinxerada a la Via Laietana

Vaig posar a prova la delegada, perquè el programa va ser com una mena d’exorcisme. Vam convidar-hi Raimon, que va cantar Jo vinc d’un silenci i No el coneixia de res, i Lluís Llach, que va interpretar Corrandes d’exili i L’estaca. El moment culminant va ser la baixada als calabossos, que vam fer amb una expedició formada per persones que hi havien estat detingudes i, en diversos casos, torturades: Antoni Gutiérrez Díaz, Pere Portabella, Jordi Carbonell, Josep Benet, Lluís Maria Xirinachs i Marc Taxonera. Els vaig entrevistar dins la sala enrajolada de blanc on els fotografiaven de cara i de perfil, com a tots els altres delinqüents. Portabella anava murmurant: "Està tot igual". Net i amb olor de lleixiu acabat de tirar, però igual. Carbonell va explicar que allà va ser torturat per haver contestat la policia en català: "Com que això no és un dret individual, com aquesta americana que em podria treure i l’hi podria donar, sinó que és un dret col·lectiu, no hi puc renunciar i contestaré en català".