El ballarí prodigi es vesteix de coreògraf

Aleix Martínez, solista al Ballet d’Hamburg, estrena ‘Horitzons’ al Casino l’Aliança del Poblenou, un espectacle sobre la crisi dels refugiats

Quan tenia 13 anys, Aleix Martínez (Barcelona, 1992) va marxar a Marsella per formar-se com a ballarí de dansa clàssica. Tres anys més tard va rebre el prestigiós Prix de Lausanne, que el va catapultar fins al Ballet d’Hamburg, on des del 2010 actua com a solista. A Alemanya, Martínez passa la major part del dia ballant i assajant, però fa uns anys que dedica el seu temps lliure a explorar la dansa des d’una altra vessant: vol trobar el seu llenguatge per donar forma a coreografies pròpies. Ara, el resultat d’aquesta recerca arriba a Catalunya amb l’espectacle Horitzons, que es podrà veure divendres i dissabte al Casino l’Aliança del Poblenou.

Aleix Martínez: "A Hamburg la gent sent seu el Ballet, com aquí el Barça"

Si bé Martínez ja havia portat algunes de les seves coreografies a Catalunya -amb peces com Orígens, que va estrenar al Festival Gong el 2015-, ara irromp amb un espectacle que no només s’ha creat a Hamburg, sinó que compta amb les interpretacions dels vuit ballarins solistes de la companyia. Junts han posat en marxa ManNera Dansa, una plataforma artística amb la qual donaran sortida als seus treballs, que sobretot volen acostar el gènere a nous públics, i Horitzons és el seu primer projecte. Es tracta d’un espectacle de dues parts, Lorca i S.O.S., lligades per la crisi migratòria, l’exili i els refugiats com a temes comuns. “La idea de fons és suscitar una reflexió sobre com l’art pot ajudar, de manera directa o indirecta, a resoldre aquesta problemàtica”, explica Martínez, que a banda de coreografiar la peça també n’és un dels intèrprets.

A la primera part, el muntatge fusiona la poesia de Federico García Lorca (recitada per l’actor Joel Minguet) amb música interpretada per la guitarrista Míriam Paretas i els moviments dels vuit ballarins. La peça recorda que “durant la Guerra Civil també hi va haver exiliats” i que “és una situació que a nosaltres no ens hauria de semblar llunyana”, afirma Martínez.

A la segona part, el muntatge aborda la crisi migratòria des de l’actualitat i des del punt de vista dels refugiats. “Volem expressar conflictes interiors que podem entendre nosaltres mateixos: quin camí hem de seguir? Com podem fer front als obstacles? Què fem quan no sabem cap on anar?”, subratlla el coreògraf, que avança que l’espectacle “llança moltes preguntes però no transmet cap resposta, perquè nosaltres no la tenim”. La peça comptarà amb música en directe de Ravid Goldschmidt, que interpretarà peces corses amb l’instrument de metall handpan. Per a aquestes cançons, que segons Martínez tenen “molta profunditat emocional”, ha ideat coreografies “que trenquen amb la base clàssica i s’acosten a la dansa contemporània”, explica. Horitzons destinarà part dels beneficis obtinguts en les dues funcions a l’ONG Proactiva Opena Arms.