DANSA

La ballarina Olga Pericet, a la recerca de Carmen Amaya

Pericet imagina Carmen Amaya com un gran astre al voltant del qual orbiten molts planetes

Olga Pericet en una escena d’Un cuerpo infinito. / PACO VILLALTA / MERCAT DE LES FLORS

Olga Pericet imagina Carmen Amaya com un gran astre al voltant del qual orbiten molts planetes. “Com més m’he allunyat de la seva figura, més a prop l’he sentida”, afirma la bailaora i coreògrafa, guardonada amb el Premio Nacional de dansa 2018. A través del rastre que va deixar la llegendària figura del flamenc, Pericet ha donat forma a Un cuerpo infinito, que des d’avui i fins diumenge es pot veure al Mercat de les Flors.

“No hem volgut fer un revival. Tampoc ens hem fixat ni en la Carmen Amaya monumental ni en la documental”, explica Roberto Fratini, que s’ha encarregat d’assessorar en la dramatúrgia del muntatge. Estrenada al maig als Teatros del Canal de Madrid, la peça posa el focus “en les llacunes i els forats negres” d’Amaya, que Pericet associa “al dolor i el patiment” que van acompanyar la vida de la bailaora.

Per construir Un cuerpo infinito, Pericet va convidar els coreògrafs Marco Flores, Rafael Estévez i Valeriano Paños a experimentar sobre la seva visió de Carmen Amaya. “Els vaig donar carta blanca perquè m’interessava potenciar la idea de constel·lació, de molts artistes al voltant de la figura d’Amaya”, assenyala Pericet. La metàfora de l’univers es trasllada en una posada en escena a càrrec de Carlota Ferrer i amb els planetes com a imaginari. “L’escenari és una mena de planetari i cada part de l’espectacle s’inspira en un planeta”, destaca Fratini, que precisa que la peça “recorre llocs foscos i buits” i “canvia de temperatura” gràcies a les projeccions. En aquest viatge interestel·lar, Pericet s’acompanya d’un quartet coral, quatre músics i dues actrius i transita “pel flamenc tradicional” però també “pel vessant contemporani, amb referències a Hollywood i al jazz”, diu la ballarina, que subratlla que el públic “no veurà Amaya a l’escenari, em veurà a mi ballant”. El procés de recerca de Pericet cap a Carmen Amaya ha desembocat en una desmitificació de la seva figura. “Era una persona més oberta i culta del que deien -apunta Pericet-. Ho tenia tot i, alhora, no tenia res. Ella era conscient que va venir al món a donar art als altres”. Un cuerpo infinito s’aferra a aquest art per recordar una de les bailaores més universals del flamenc.