Vibrant estrena de 'Fuenteovejuna' pel Ballet de Geòrgia

TerrassaEl Ballet de Geòrgia, dirigit per l'estrella del Bolxoi Nina Ananiaixvili, va presentar dissabte al Centre Cultural Terrassa el ballet Lucrecia / Fuenteovejuna, una aproximació al clàssic de Lope de Vega, màxima expressió dels ballets propagandístics soviètics, poques vegades vistos a Catalunya. L'obra, estrenada el 1939 al Teatre de l'Òpera Kírov de Leningrad (actual Teatre Mariinski de Sant Petersburg), troba en el clàssic espanyol tots els elements de revolta popular contra el poder que tant agradaven al règim comunista. I si els ballets del Bolxoi i del Kírov van ser uns dels màxims representants internacionals del règim comunista, ben poc ens ha arribat de les seves creacions de consum intern, més enllà de Spartacus, ja concebut com a arma de propaganda de les "meravelles" estètiques, musicals i polítiques del règim soviètic.

Lucrecia, o Fuenteovejuna, com se l'ha titulat a Terrassa, comparteix amb Spartacus una música vehement i heroica, firmada pel desconegut a occident Alexander Krein, un compositor que es mou entre l'estètica de Skriabin i de Khatxaturian mateix; una temàtica de poble oprimit que s'alça contra el poder vil i embrutit; i una estètica nacionalista que segueix l'amor per la cultura popular espanyola que ja va seduir Màrius Petipa al clàssic Don Quixot. Igual que aquesta obra, Lucrecia mostra els tòpics més tòpics de l'Espanya folklòrica amb gitanes, castanyoles, jotes, vestits de farbalans i fins i tot zíngars de pandereta, tot combinat amb l'estètica del ballet clàssic pur. Així, sabatilles de punta i sabates de taló, música efervescent i colors virolats es barregen en un curiós acoblament que ens remet al Hollywood dels anys 40 –curiosa coincidència estètica del règim soviètic.

Esplèndida formació tècnica i interpretativa

Més enllà de referents històrics, Lucrecia / Fuenteovejuna compleix d'allò més bé com a ballet argumental. Dramatúrgicament ben estructurat, el Ballet de Geòrgia va fer gala d'una esplèndida formació tècnica i interpretativa en una coreografia de tall totalment rus, és a dir, molt rica en passos, musicalment trepidant i amb esplèndids moments de virtuosisme en què els grans salts, les voltes i les acrobàcies van fer les delícies del públic.

Nino Samadaixvili com a protagonista va destacar pel seu caràcter i una gran força tècnica en voltes i grands jetés, i el seu amant, Frondoso –Philip Fedulov–, es va revelar com un partenaire aguerrit i de vital potència dansística. Per la seva banda, Ekaterine Surmava va fer una gran escena de la violació de Jacinta, i Ruika Yokoyama va resultar una Pascuala dolça i tendra que va aixecar forts aplaudiments. Una nit per recordar tant per la intensa interpretació del Ballet de Geòrgia com per la significació històrica del ballet Lucrecia.