Arts escèniques

"El pitjor enemic de l'èxit és l'ansietat per aconseguir-lo"

Antonio Banderas presenta el musical 'A chorus line' al Teatre Tívoli, on s'estrena el 21 de febrer

Amb una calma i una seguretat impertorbables, Antonio Banderas (Màlaga, 1960) es planta davant una cinquantena de càmeres que l'esperen impacients al vestíbul del Teatre Tívoli de Barcelona. L'actor i director ha passat el cap de setmana a Màlaga, on ha rebut el premi Goya a millor actor protagonista per Dolor y gloria, i aquest dilluns al vespre volarà cap als Estats Units, on el 10 de febrer sabrà si guanya l'Oscar a millor actor. Banderas té el temps just per presentar l'arribada del musical A chorus line a Barcelona, però ningú ho diria. Xerraire i bromista, l'actor es troba al capdamunt d'un dels seus cims professionals i es pren tot el temps del món per assaborir-lo. 

"Feia més de vint anys que tenia el somni d'obrir un teatre, i ara finalment ho he aconseguit", explica Banderas. Ho té tot pensat per al futur del Teatre Soho CaixaBank, un projecte ambiciós que va inaugurar-se al novembre a Màlaga i que, segons l'actor, aspira a ser més que un espai d'exhibició i producció pròpia. El teatre malagueny va estrenar-se a so de bombo i platerets amb més de 45.000 entrades venudes en dos dies per a A chorus line, que Banderas codirigeix i que es podrà veure del 21 de febrer al 29 de març al Tívoli.

"És un espectacle ideal per presentar el teatre que volem fer a Màlaga, perquè es tracta d'un muntatge divertit, emocionant i que crida al gran públic", diu l'actor. Al Teatre Soho CaixaBank Banderas ha interpretat exclusivament el paper de Zach, un director de teatre de Broadway que busca candidats per al seu pròxim espectacle. A Barcelona, però, aquest paper l'encarnarà l'actor Pablo Puyol. "És un personatge que mai havia sigut interpretat per una estrella, jo soc el primer –recorda Banderas–. Sé que la gent entra al teatre per aquest reclam, però surten amb una idea diferent del que és el teatre. L'espectacle parla precisament dels ballarins i de les seves històries, que normalment són poc conegudes i no tenen veu".

L'espectacle original d' A chorus line es va estrenar el 1974 a Broadway i porta a escena les vides dels ballarins que, segons el director, "aguantaven la indústria de l'època". Amb 29 intèrprets i 15 músics en directe, la superproducció compta amb la direcció musical d'Arturo Díez Boscovich i les coreografies originals de Baayork Lee. "El públic català coneix molt bé i estima els musicals –apunta Pablo Puyol–. I A chorus line parla de com és de bonic i de dur per a molts artistes, però que l'esforç val la pena". 

"Els actors vivim de les pròpies experiències"

La casualitat va voler que dissabte passat, quan Banderas va rebre el Goya, fes just tres anys que l'actor havia patit un atac de cor. Aquell episodi, diu, va marcar un abans i un després en la seva vida. "Van canviar moltes coses. Vaig decidir centrar-me en el que estic fent ara, el teatre", recorda l'actor, que defineix aquella experiència com un fet "molt profund", que l'ha empès a viure sense pensar on el porta cada decisió. Part d'aquella vivència, diu, queda reflectida en el personatge que interpreta a la pel·lícula Dolor y gloria. "Els actors vivim de les pròpies experiències –reflexiona Banderas–. Després de l'infart, les coses es van simplificar molt. Vaig veure que el pitjor enemic de l'èxit és l'ansietat per aconseguir-lo". 

Amb la mateixa filosofia, l'actor arrencarà aquest vespre una campanya intensa per promocionar Dolor y gloria (també nominada a la millor pel·lícula estrangera) a Nova York abans de la cerimònia dels Oscars que es farà el 10 de febrer a Los Angeles. "Hi vaig molt relaxat, perquè no soc el favorit", assegura Banderas, que competeix pel premi a millor actor amb Joaquin Phoenix, Leonardo DiCaprio, Adam Driver i Jonathan Pryce. "Per aconseguir l'Oscar cal demanar-lo, ser present a tots els mitjans. És un joc que jo no he jugat, perquè era a Màlaga fent teatre", explica Banderas, que el sorprèn que "hagin quedat fora actors com Robert De Niro i Christian Bale" i que "una pel·lícula com Dolor y gloria, amb un pressupost de quatre milions d'euros, competeixi al costat de films de 200 milions d'euros".  

El Teatre Soho CaixaBank aglutina ara totes les seves energies, i Banderas assegura que la marxa de Lluís Pasqual com a director de la sala no el preocupa gens. "Vull treure drama i morbo de la seva sortida perquè no n'hi ha. El Lluís va dir-me que em donaria un cop de mà per al part d'aquest teatre, i em va ajudar molt a posar en marxa tota la gestió i administració de la sala. Ell tornarà com a director escènic, però ara em toca a mi fer créixer la criatura", explica l'actor, que no ha aclarit encara qui ocuparà el lloc de Pasqual i tampoc descarta que pugui ser ell mateix. Perquè, per damunt de tot, el que vol ara Banderas és fer vida als escenaris. "L'experiència teatral és intocable –diu l'actor–. Per això m'estimo el teatre. Perquè és un art efímer en què hi vas, el veus i després només en queda el record".