Una ‘big band’ a la portuguesa

BarcelonaEl músic portuguès António Zambujo va passar pel Mercat de Música Viva de Vic l’any 2011, quan ja feia temps que era una de les veus més rellevants del fado contemporani. Ho era perquè mirava cap endavant, fugint dels estereotips i de la nostàlgia. “No m’identifico amb la saudade del fado. No m’agrada mirar enrere ni cantar al passat, perquè jo no hi era. Per a mi només té sentit cantar al present”, explica Zambujo al Taller de Músics de Barcelona, on està assajant les cançons que interpretarà aquest vespre en el concert inaugural del 27è Mercat de Música Viva de Vic al Teatre l’Atlàntida (20 h). La inquietud i les ganes d’explorar nous territoris l’han dut a acceptar el repte que va proposar-li la direcció del Mercat: fer confluir el seu cançoner amb la sonoritat de l’Original Jazz Orquestra (OJO) del Taller de Músics, dirigida per David Pastor.

“Em sento més com un crooner que com un fadista”, fa broma Zambujo, que reconeix que ha hagut de sortir de la zona de confort per acostar-se a la big band. “I el mateix han hagut de fer ells perquè tot sigui coherent i natural”, afegeix. Precisament per reforçar la coherència del relat, el concert començarà amb l’OJO interpretant un parell de peces, entre les quals el clàssic portuguès Canção do mar popularitzat per Amália Rodrigues. Tot seguit Zambujo cantarà un parell de temes tot sol i a la tercera part serà quan els divuit músics de l’orquestra i el fadista crooner tocaran plegats repertori del músic portuguès. “Serà un acostament mutu -diu David Pastor-. Nosaltres al fado i ell al so i l’estètica dels estàndards del jazz”. És a dir, crearan “estàndards portuguesos”, amb arranjaments especials de Santi Galán, cap d’estudis del Taller, i l’italià Duccio Bertini, director de la Rainbow Jazz Orchestra de Florència i “gran amic” de Pastor.

Simpatia pels reptes

L’OJO té la mà trencada a lligar el swing i el jazz amb altres llenguatges. Ha compartit projectes amb Santiago Auserón, Mala Rodríguez, Cris Juanico, Miqui Puig i Jorge Pardo, i al novembre col·laborarà amb Martirio al cicle Connexions. “L’OJO no és una big band de jazz habitual, tot i que un cop al mes toquem repertori de swing i jazz modern al Jamboree. Ens hem convertit en una orquestra de referència per fer produccions més arriscades -recorda Pastor-. Fem moltes coses per amor a la música, per dir-ho de manera fina i elegant. Fa vuit o nou anys, abans de la crisi, amb una producció com aquesta podíem fer una gira i ara de moment fem un concert. Tenim sort de tenir el suport del Taller i del Jamboree, que fa que l’orquestra es mantingui viva i amb una sonoritat consolidada”.

Zambujo, nascut el 1975, mira el futur amb els peus ben arrelats a la seva terra natal, l’Alentejo. “Allà hi ha una gran tradició de cant polifònic, que és la meva primera memòria musical. Les músiques de l’Alentejo que escoltava quan era petit són les que em van inspirar”, recorda aquest músic que, com l’OJO, assumeix reptes, i a finals d’any enllestirà un disc al Brasil amb cançons del llegendari Chico Buarque.