COLLBATÓ / BARCELONACada cop que el vent recorre els carrers del nucli antic de Collbató tot xiulant i fins i tot fent alguna petita melodia, la muntanya de Montserrat sembla un immens orgue. Aquest no és un instrument estrany en aquestes terres. Els habitants de Collbató de tant en tant en veuen passar un en un camió. Procedeixen d'un taller situat al carrer de Dalt. Una grua, ben visible des del carrer, indica d'on surten nous de trinca.
En aquest taller hi conviuen eines tradicionals d'un orguener, com les banyes -una mena de campanes de llautó que serveixen per afinar-, i d'altres d'allò més modernes (peus de rei digitals, afinadors electrònics...). "Jo faig orgues del segle XXI, no pas rèpliques d'orgues antics", diu amb determinació Albert Blancafort, orguener, fill d'un dels fundadors del taller -que va ser creat l'any 1963 per Gabriel Blancafort i Joan Capella-, mentre mostra un pom amb la paraula flautat feta amb làser. Albert Blancafort dirigeix un equip de set artesans, cadascun dels quals té una funció específica. Hi ha l'ebenista, l'afinador, el mecànic, el tècnic en vent... Ell, el mestre, s'encarrega de la coordinació de la feina i de l'elaboració dels plànols, que fa temps que dibuixa amb ordinador. El taller Blancafort acaba d'enllestir el nou orgue de la Sagrada Família i actualment està fent una revisió a fons -per a la qual l'ha hagut de desmuntar- de l'orgue de la seu de Mallorca, un dels més antics d'Europa, del 1498.
Instruments "devastats"
Albert Blancafort és un dels principals artífexs de la ingent tasca de recuperació d'un patrimoni que fins fa poc estava deixat de la mà de Déu (i això que la majoria són dins les esglésies). "Hi ha orgues que estan completament devastats, en estat deplorable, i no es restauren. D'altres s'han perdut per sempre: en comptes de fer una restauració respectuosa, l'orguener l'ha fet al seu gust, i en alguns casos fins i tot ha optat per fer un orgue nou. L'exemple que clama més al cel és el del Palau Güell: l'orgue autèntic ha desaparegut", diu Josep Maria Escalona, organista i professor d'orgue, autor del llibre L'orgue a Cata lunya , publicat per la Generalitat.
Algunes fonts apunten que durant la Guerra Civil es van destruir prop del 90% dels orgues de Catalunya: eren dins les esglésies. De tota manera, l'orgue va entrar a l'església cap al segle X. Així, quasi la meitat de la seva vida ha estat en un context profà (des del segle III aC fins al IX) i l'altra meitat al religiós. Els pocs instruments que van quedar indemnes i els que s'han construït després són molt variats. No n'hi ha pràcticament cap d'igual.
Josep Maria Escalona ha calculat que una tercera part dels orgues catalans són a la ciutat de Barcelona. Entre aquests orgues en destaquen dos de dimensions considerables, que no són dins d'esglésies -caldria desplaçar-se fins a l'Europa Central per trobar-ne altres de grandària semblant-: el del Palau Nacional de Montjuïc, que mai no es toca perquè no funciona, i el del Palau de la Música Catalana, que fa poc que es torna a fer servir, després d'haver estat restaurat pel taller Grenzing.
Gerhard Grenzing és un alemany que quan tenia vint-i-pocs anys va decidir fer una estada d'uns mesos a Catalunya i a Mallorca per conèixer els nostres orgues, i s'hi va quedar. Aquest prestigiós taller, amb seu al Papiol (Baix Llobregat), compta amb un equip d'una vintena de persones que han construït l'orgue de la catedral de Brussel·les, el del conservatori de París, el del conservatori de Lió i el de l'auditori de Niigata (Japó), entre molts altres.
"De tots els processos necessaris per construir un orgue, un dels que requereix més paciència és l'harmonització, que es fa tub per tub. L'harmonització són les tasques que fan que cada tub tingui el so desitjat", explica Grenzing.
"Per a cada orgue fem dues harmonitzacions: la primera, al taller, un cop l'instrument està muntat. Aleshores fem un o diversos concerts als encenalls , oberts a tothom. La segona es fa al lloc on s'instal·la. Per al nou orgue que estem construint per a Radio France, a París, que estarà acabat a la tardor, caldrà que hi dediquem unes 3.000 hores per harmonitzar-lo, la majoria de les quals nocturnes (fa falta un silenci absolut per educar els tubs)", diu Grenzing. La seva passió per l'orgue es remunta a quan era petit. No marxava de cap missa, a Hamburg, on vivia, fins que l'organista acabava de tocar.
