ELS LLOCS TENEN MEMÒRIA

El bressol del rock and roll

El 1954, el Levitt Shell de Memphis va veure el considerat per molts primer concert de rock, amb un jove Elvis a l’escenari

Un objecte que forma part del dia a dia a molts països i que nosaltres molts cops oblidem és la manta per seure sobre la gespa. Per fer un picnic o seure a un parc veient com els teus fills, si en tens, juguen. Si vas a l’Overton Park, a Memphis, porta una manta. I, posats a fer, alguna cosa per beure i menjar. Els professionals, però, portaran cadires d’aquelles que es poden plegar i una nevereta. Els nord-americans dominen aquest art millor que els catalans.

Amants de l’Òpera

Al mig de l’Overton Park s’hi aixeca el Levitt Shell, un escenari a l’aire lliure preciós que s’ha convertit en un dels punts de pelegrinatge per a melòmans, ja que aquí hi va fer el seu primer concert professional Elvis Presley. L’Overton Park es va inaugurar el 1902, quan Memphis apostava per un nou urbanisme. L’arquitecte d’exteriors George Kessler, alemany criat als Estats Units, va fer fortuna dissenyant parcs inspirats en Central Park, a Nova York, com aquest de Memphis amb pavellons, llacs i boscos. El Levitt Shell no es va construir fins als anys 30 per iniciativa d’uns amants de l’òpera que volien fer concerts a l’aire lliure les nits d’estiu. L’arquitecte Max Furbringer el va dissenyar inspirant-se en els escenaris a l’aire lliure de Chicago, Nova York o St. Louis, segons la moda de l’època, i va crear un espai que aplegava més de 6.000 persones per veure concerts de música clàssica durant els anys 40. Però no gaire lluny es preparava una revolució.T

Un desastre al Bon Air

El 17 de juliol del 1954, al Bon Air Club dels afores de la ciutat, un local on s’aplegaven amants de la música country, el concert del grup Starlite Wranglers va acabar com el rosari de l’aurora. Aquest grup, liderat per Scotty Moore, estava experimentant amb nous ritmes, inspirats pel country que s’estava fent a llavors Nashville o pel jazz. Aquella nit, seguint el consell del productor de la discogràfica Sun Records, Sam Phillips, tocaven acompanyats pel jove Elvis Presley, que va ser escridassat per un públic que volia el country de sempre, i no aquells jovenets estranys. Però tant el Sam Phillips com l’Scotty Moore sabien que Presley tenia talent, i van aconseguir que pogués tocar a un festival de country que es feia precisament al Levitt Shell el dia 30. Va ser el primer concret professional d’Elvis, tot i que al cartell van escriure-hi Ellis Presley.

Cops de maluc

Aquella nit, Presley estava tan nerviós que per relaxar-se va donar-se dos cops a la cuixa i va fer quatre moviments estranys amb el maluc. Uns balls ortopèdics que van provocar que mig públic cregués que era foll. Però especialment les dones joves presents van trobar-ho tan seductor que van començar a cridar embogides. A dalt del Levitt Shell, Presley va entendre que aquells moviments formarien part de tota la seva carrera. L’escenari pensat per a l’òpera havia vist, segons molts experts, el primer concert de rock de la història. Un any més tard, Elvis tocaria per segon i últim cop a un festival on també actuava un tal Johnny Cash.

El poder de la comunitat

Elvis no va deixar de pujar, mentre que l’escenari del primer èxit es va anar degradant, especialment als anys 60, quan l’Ajuntament va decidir que l’enderrocaria i faria passar una autopista pel mig del parc, fet que va provocar manifestacions que van aturar la demolició. S’hi van anar fent concerts de grups com The Grateful Dead o Neil Diamond. El 1985 per primer cop no s’hi va fer cap concert en un any i es donava per fet que seria enderrocat. Els veïns, però, van començar una campanya per salvar l’escenari i el van remodelar ells mateixos en les estones lliures. Gràcies a l’empenta de la comunitat, el Levitt Shell es va salvar, tot i que el 2007 l’Ajuntament va ordenar fer-hi una gran remodelació, que en aquest cas va pagar ell mateix, per adaptar-lo als nous temps. Bàsicament es van treure els bancs i ara, per veure els més de 50 concerts que s’hi fan cada any, et toca jeure sobre la gespa. Porteu una manteta, doncs.

‘Historia del rock’, de Jordi Sierra i Fabra

Jordi Sierra i Fabra ha dedicat bona part de la seva carrera a explicar la història del rock i les seves estrelles. Un primer viatge iniciàtic pot ser aquest llibre, amb il·lustracions de Xavier Bartomeus, on apareixen tots els noms clau per aprendre més sobre la història d’aquesta música.

Més continguts de