Brett Bailey imagina un Samsó terrorista i xaman al Grec

BarcelonaBrett Bailey (Ciutat del Cap, 1967) és un dels directors de teatre més coneguts de Sud-àfrica, però a Catalunya les seves obres s'han vist poc. El 2014 va portar al festival Temporada Alta una peculiar versió de Macbeth que situava la història a les guerres del Congo. El mateix any, Bailey va deixar el públic del Festival d'Edimburg bocabadat amb Exhibit B, una instal·lació que reproduïa els zoos humans del segle XIX, on s'exposaven persones negres. El colonialisme i l'espiritualitat són dos dels grans temes del creador, que aquest diumenge i dilluns arriba a Barcelona per presentar un nou espectacle, Samsó. En aquesta ocasió, Brailey repensa el mite bíblic per convertir el seu protagonista en un jove enrabiat que lluita contra l'opressió sotmetent la població al terror. El muntatge forma part del Festival Grec i es veurà al Teatre Lliure de Montjuïc.

"Tenia la història de Samsó clavada a dins i no ho acabava d'entendre. Parla d'una nació que ha conquerit una altra nació i de la gran fúria que en sorgeix. És una situació que va passar a Sud-àfrica, però també a Israel i Palestina, a la Xina i en molts altres països del món", explica Bailey, que a través de l'espectacle es pregunta: "Durant quant de temps es pot contenir aquesta ira que acaba explotant?" El personatge de Samsó (Elvis Sibeko) exemplifica "la fúria reprimida" que, segons el director de teatre, també forma part dels atemptats de l'Estat Islàmic a Occident. "Samsó és un terrorista que ha matat tot un exèrcit filisteu i Dalila és una dona coratjosa que li treu el poder perquè vol protegir tota la seva família", assenyala Brailey, que no busca posicionar-se. "No hi ha un missatge clar a l'obra perquè busco l'ambivalència –afirma el creador–. L'art no és lloc per a la ideologia".

La influència dels somnis

Després d'estudiar art dramàtic a la universitat, Bailey va viure un any a l'Índia, on va descobrir els rituals hindús, budistes i musulmans. Aquella experiència el va portar a interessar-se també per l'espiritualitat al seu país. "Vaig tornar el 1995 a Sud-àfrica, just quan s'havia acabat l'apartheid. Vaig començar a treballar amb guetos negres i àrees rurals profundes del país. Estava fascinat pels sangomas, els xamans que exerceixen la funció de curar la gent", diu Bailey. A l'escenari, Samsó es transforma en un sangoma i entra en contacte amb els seus ancestres, però el muntatge defuig el folklore. "Políticament estaria malament crear un ritual sud-africà a l’escenari i portar-lo aquí com un espectacle exòtic", destaca el director.

Els somnis són un dels principals materials creatius de Bailey, que defineix l'art com "un món oníric ple d'ambigüitats i paradoxes i amb una seqüència molt rica d’imatges i sensacions". A Samsó, tot aquest vessant més abstracte pren forma, sobretot, a través de la música –en especial l'electrònica i el jazz– i el ball. "Ens passem el 30% de la nostra vida dormint. Els somnis es queden dins de nosaltres, hi pensem durant el dia i ens influencien", defensa el director.

Aprofitant la seva visita a Barcelona, Bailey s'ha pronunciat sobre les protestes dels últims dies a Sud-àfrica arran de l'empresonament de l'expresident del país, Jacob Zuma. "Tenim el Congrés dividit entre dues faccions, una de més tradicionalista i una altra que mira més cap endavant –explica el director–. Hi ha una fricció constant entre aquests dos bàndols, i alhora una rivalitat dins del mateix partit que governa. Aquesta tempesta perfecta de pobresa, corrupció i rivalitat política està trencant parts senceres del país".