ARQUEOLOGIA
Cultura 27/03/2016

On és la calavera de Shakespeare?

Un documental de Channel 4 sosté que el crani del Bard va ser robat de la tomba

Quim Aranda
4 min
Un moment de l’escaneig amb georadar de la tomba de Shakespeare a través de les pedres que la protegeixen.

Londres¿Un misteri més per afegir als molts que envolten la personalitat de William Shakespeare? Potser. ¿On és la calavera del dramaturg? No, no es tracta de la de Yorick, que Hamlet sosté a la mà en el famós monòleg del cementiri -acte tercer, escena primera- mentre el príncep de Dinamarca flirteja amb la idea del suïcidi i s’interroga sobre el més enllà. Es tracta del crani real, el pertanyent a les restes del Bard, que ha desaparegut de la seva tomba.

Si més no, això és el que sostenen l’arqueòleg Kevin Colls, de la Universitat de Staffordshire (Anglaterra), i la geofísica Erica Utsi, que han conduït una investigació per al documental La tomba de Shakespeare, emès aquesta setmana per Channel 4 al Regne Unit, una contribució més al coneixement sobre la figura de l’autor quan es commemorarà el quart centenari de la seva mort el 23 d’abril. La investigació, la primera amb una tècnica no invasiva que es fa a l’església de la Santíssima Trinitat, on hi ha les despulles tant de Shakespeare com de la seva família, s’ha dut a terme sense fer-ne l’exhumació, raó per la qual no hi pot haver la completa seguretat de la desaparició del crani.

Imatges del subsòl

Però Kevin Colls i Erica Utsi han arribat a la conclusió que la calavera va ser robada -cosa que referma algunes informacions prèvies- després d’haver analitzat la tomba amb un georadar, un mètode innocu que utilitza impulsos de radar per obtenir imatges del subsòl a través de radiacions electromagnètiques. Emprar aquest sistema, que no implicava cap alteració física de la tomba ni de les làpides, era condició sine qua non del rector de l’església, Patrick Taylor, per autoritzar l’estudi.

“El lloc de l’enterrament presenta una rara alteració a l’extrem del cap i tenim una informació que suggereix que, en algun moment de la història, algú va saquejar la tomba i va robar el crani de William Shakespeare. Tot plegat em fa pensar, de forma prou convincent, que la calavera no és a l’església de la Santíssima Trinitat”, assegura Colls. L’alteració a la qual l’arqueòleg fa referència demostra, al seu parer, “que es va produir un robatori que va provocar l’enfonsament del sòl i la necessitat d’una reparació ulterior”.

El lloc del descans etern de Shakespeare ha estat històricament sotmès a controvèrsia entre arqueòlegs i historiadors. De fet, es creia que la tomba de l’església de la Santíssima Trinitat, a Stratford-upon-Avon, la localitat natal del poeta, era massa curta per encabir-hi un cos adult. No hi ha, d’altra banda, cap indicació nominal específica que hi faci referència. De fet, només hi ha uns versos que són, a la pràctica, un advertiment contra qui miri de violentar l’indret: “Bon amic, per l’amor de Déu, desisteix / d’excavar la pols que hi ha aquí tancada. / Beneït sigui l’home que perdoni aquestes pedres / i maleït qui remogui els meus ossos”.

Però algú ho va fer. Se’n té notícia des d’uns anys tan llunyans com el 1879 i el 1884. En aquestes dues ocasions, en sengles publicacions del període, el vicari de la parròquia de Sant Lleonard, a la vila de Boley, vint-i-cinc quilòmetres al nord de Stratford-upon-Avon (comtat de Worcester, als West Midlands d’Anglaterra), va escriure que el 1784 un tal doctor Frank Chambers havia violat la tomba de Shakespeare i se n’havia endut la calavera. El documental corroboraria aquesta llegenda.

Sense taüts

La investigació, finançada per la britànica Channel 4, també ha arribat a altres sorprenents conclusions. Per exemple, que la tomba és més llarga del que es pensava tenint en compte només la llargada de la pedra que la recobreix, cosa que posaria fi a les especulacions sobre l’última llar de Shakespeare. En segon lloc, que, a diferència del que es pensava, l’autor no està enterrat a la cripta de l’església amb tota la seva extensa família. La sepultura es va fer en una tomba força superficial, excavada directament al terra de la capella, sense cap reforç intern i a escassament un metre de la superfície. A sobre s’hi van col·locar les lloses que encara la protegeixen, i que avui en dia els visitants poden contemplar.

A més, Colls i Utsi creuen que tant Shakespeare com la seva dona, Anne Hathaway, no van ser enterrats en cap taüt. L’examen del georadar no ha mostrat la presència de claus que el segellessin. Això fa pensar als investigadors que les despulles van ser emmortallades i dipositades directament a terra.

No obstant això, la ciència no convenç qui no vol deixar-se convèncer. L’exemple és el rector de la parròquia de la Santíssima Trinitat. El reverend Patrick Taylor es mostra satisfet d’haver permès la investigació, tot i que no en comparteix el resultat. “Ara sabem molt més sobre com van enterrar William Shakespeare, però no crec que hi hagi proves suficients per concloure que el crani s’hagi robat. Seguirem respectant la tomba, d’acord amb els desitjos de Shakespeare, i no permetrem que sigui pertorbada. Haurem de viure amb el misteri de no saber del cert què hi ha a sota de la pedra”. Probablement és el millor. No només per atiar encara més la llegenda, sinó per evitar la maledicció que llancen els versos que hi ha gravats.

La dona de la capella de Sant Lleonard

La capella de Sant Lleonard, a Boley -el rector de la qual va difondre el presumpte robatori de la tomba de Shakespeare-, amaga una calavera a la cripta. Les llegendes de la zona sostenien que el doctor Frank Chambers hi va desar les preuades restes del dramaturg. Durant anys, arqueòlegs i historiadors havien demanat permís a l’Església d’Anglaterra per sotmetre-la a proves d’ADN i ratificar-ne o no la identitat, però mai els l’havien concedit, ja que la institució considerava el tema una contalla gòtica, pròpia de finals del XVIII o primers del XIX. Però les conclusions a què han arribat Coll i Utsi han fet canviar de parer el rector, Paul Irving. L’equip de Channel 4 ha treballat amb tècniques d’antropologia forense.

El resultat ha sigut decebedor i, alhora, el millor possible, perquè el mite del destí del crani de Shakespeare segueixi viu: la calavera és d’una dona d’identitat desconeguda que va morir quan tenia prop de setanta anys.

stats