ART

Un campus on conviuen Tàpies, Gaudí i Llull

La Universitat Pompeu Fabra obre el seu patrimoni al públic amb un itinerari artístic

Les obres d’art produeixen relacions insòlites: la Sala de Reflexió que Antoni Tàpies va crear al campus de la Universitat Pompeu Fabra està custodiada per un sofisticat sistema de seguretat. La crida a la introspecció més absoluta està vigilada per màquines. Dirigeix l’expedició a la sala el delegat de cultura de la UPF, Javier Aparicio, perquè aquest espai és la principal estació de l’itinerari artístic que ha engegat la institució coincidint amb el seu 25è aniversari, l’ UPF Art Track. L’espai obre els dimecres al matí i a la tarda i en hores concertades. Fora d’aquest horari, és curiós poder assistir als estrictes protocols per obrir i per tancar la sala, executats per un guàrdia de seguretat.

La UPF ha museïtzat la Sala de Reflexió per obrir-la al públic i l’ha batejat com a Espai Tàpies. Abans d’entrar-hi es poden veure els esbossos i un text manuscrit de l’artista sobre el caràcter introspectiu de la seva obra. Hi ha un altre original de l’artista confrontat a un d’Antonio Saura. Com que els grups han de ser reduïts, d’una quinzena de persones, aquest espai exerceix d’avantsala. Aquí també es projecten en una pantalla una vintena de les obres que la universitat ha encarregat per celebrar l’inici del curs a artistes com Josep Guinovart, Antoni Clavé, Roy Lichtenstein, Hernàndez-Pijuan, Eduardo Arroyo i Manolo Valdés, entre d’altres. Amb tot, l’art de Tàpies juga a casa i guanya. Un cop a l’interior de la Sala de Reflexió, el monumental Díptic de la campana, les cadires penjades d’un dels murs i una taca negra que sembla concebuda per submergir-s’hi i capbussar-se en la part més profunda d’un mateix, són corprenedors.

Un recorregut amb sis parades

A més de l’Espai Tàpies, l’itinerari també inclou l’edifici del Dipòsit de les Aigües; el fris en homenatge al filòsof Eugenio Trías que hi ha a l’exterior, obra de Susana Solano; l’escultura L’escala de l’enteniment, d’Alfonso Alzamora, en commemoració de l’Any Ramon Llull; el memorial democràtic que hi ha al pati de l’Edifici Roger de Llúria, i l’exterior dels tres edificis de Juan Navarro Baldeweg que s’han incorporat al campus fa poc.

L’edifici del Dipòsit de les Aigües, amb els seus arcs de 14 metres que recorden una basílica romana, és de Josep Fontserè, però com que l’encarregat de fer els càlculs estàtics va ser un jove Antoni Gaudí, la UPF pot presumir de tenir al seu campus tres grans noms de la cultura catalana.

La UPF lidera el rànquing de la quarta edició del U-Ranking en el camp de la docència. Però a més de l’excel·lència en aquest camp, amb aquesta obertura dels seus tresors artístics sembla que vulgui tenir més punts en comú amb la universitat més prestigiosa, la de Harvard, que té un museu propi. “No podem adquirir obres, però estem oberts a donacions i dipòsits”, conclou Javier Aparicio.

Més continguts de