'El canto de la selva': els morts i els altres

BarcelonaDirecció i guió: João Salaviza i Renée Nader Messora. 114 minuts. Brasil i Portugal, 2018. Amb Henrique Ihjãc Krahô i Raene Kôtô Krah.

A 'El canto de la selva', premi del jurat de la secció Un Certain Regard al Festival de Canes del 2018, una veu que emergeix d'una cascada al mig de la selva o el vol d'un papagai reflectit sobre un riu marquen la sobtada intromissió d’allò invisible en el món físic. La història de l’Ihjãc, un indígena de la selva brasilera que sent la veu del seu pare difunt demanant-li que celebri el banquet funerari que li permetrà passar a l'altre costat, combina una precisa descripció dels rituals i creences del poble Krahô amb una aproximació estilitzada, alhora sensual i espiritual, al món natural que recorda el cinema d'Apichatpong Weerasethakul. A mig camí entre el documental antropològic i el relat de ficció, el film s'impregna gairebé des de l'inici del ritme pausat i la cadència cíclica que caracteritzen la vida indígena. De la mateixa manera, la naturalitat amb què ocells sagrats i fantasmes d'un passat tràgic i genocida conviuen en el mateix pla amb els éssers humans sembla traslladar en imatges una visió del món en què vius i morts, homes i esperits, viuen la mateixa realitat.