Arts escèniques

L'Escenari Brossa qüestiona l'amor en temps de canvi climàtic

Albert Mestres i Queralt Riera imaginen, en dues obres, una parella al present i al futur

¿En un món que agonitza, quin sentit té creure en l'amor? La pregunta, que pot angoixar qualsevol persona preocupada per l'emergència climàtica, és la columna vertebral d'un doble projecte escènic capitanejat pels dramaturgs i directors Albert Mestres i Queralt Riera. Els artistes s'han aliat per crear dos espectacles entrellaçats pels seus protagonistes i amb el canvi climàtic com a teló de fons; Mestres ha imaginat la parella en l'adolescència i en ple enamorament, mentre que Riera ha ideat una peça futurista 40 anys més tard, quan el vincle entre tots dos ha canviat. La primera part del díptic, Amor pur, serà del 22 de gener al 16 de febrer a l'Escenari Brossa de Barcelona i la segona part, titulada Amor mor, es veurà del 20 de febrer al 15 de març. L'últim cap de setmana es representaran les dues obres seguides.

“Amb l’emergència climàtica, no tinc cap ganes de tenir fills”

La primera peça s'emmarca en el present, quan els dos adolescents es coneixen en una manifestació de Fridays for Future. "He intentat explicar el que poden pensar dos joves que tenen la convicció de lluitar pel futur i tots els dubtes que això genera", assenyala Mestres. José Luis Oliver i Lola Carandell interpreten la parella en aquesta primera etapa, quan l'amor està naixent i assoleix la seva màxima potència però, alhora, topa amb els dilemes de la crisi ecològica. "Si no hi ha futur, no hi ha present, i aleshores quin sentit té la vida?", planteja Oliver. Mestres aborda totes aquestes contradiccions amb "un text volàtil", diu, que ha entrellaçat amb el circ. "Jugo amb la idea d'illa. Hi apareix Mallorca, l'illa de Robinson Crusoe com a símbol de la mentalitat colonitzadora, Creta i una illa de plàstic", afegeix el dramaturg.

L'amor 40 anys després

Queralt Riera ha imaginat la parella 40 anys més tard, en un món futurista i quan la relació ha evolucionat. "Especular sobre el futur és complex. Des de mitjans del segle XIX vivim catàstrofes ecològiques. Primer havia d'acabar amb nosaltres la sequera, després les nuclears i ara el plàstic", diu Riera. A Amor mor, la dramaturga ha traslladat "la decadència ecològica i la sensació de culpabilitat, que ens estem carregant el planeta, a la relació humana". L'espectacle, que en aquest cas interpreten Oscar Muñoz i Annabel Castan, reprèn els protagonistes quan ell té una malaltia i va endavant i enrere en el temps, com si fos un collage escènic. "No és cronològic, perquè vull que els espectadors muntin la línia argumental al seu cervell", apunta Riera. L'escenografia dels dos muntatges serà molt similar, amb un gronxador i una corda de dos metres com a elements principals.

Els dramaturgs han construït les dues peces amb un punt de partida comú, però sense llegir les obres respectives fins que no estaven acabades. "Són dues peces independents que es poden veure en qualsevol ordre", subratlla Mestres, i Riera afegeix que "més que un díptic narratiu, és un díptic pictòric". El director artístic de l'Escenari Brossa, Marc Chornet, subratlla que els dos espectacles "defugen el realisme immediat i tenen una mirada molt poètica" que els connecta amb Joan Brossa. Segons Chornet, amb aquest díptic escènic han volgut "reivindicar dramaturgs d'estètiques arriscades" i "encarar des de l'àmbit escènic una de les qüestions del món contemporani, els Fridays for Future".