Refugi a Orient: una capseta neutra dins d’un pessebre

OrientEl llogaret d’Orient és la imatge viva d’un pessebre. Abraçat per la serra de Tramuntana entre Bunyola i Alaró, i protegit dins la vall que porta el mateix nom del poblet -el nom d’allò que és remot-, esdevé un dels refugis més gratificants de Mallorca si el que es busca són unes vacances a recer de l’enrenou de l’illa en els mesos d’estiu. Una sola carretera amb no pocs revolts per accedir-hi, quatre grans possessions, l’església de Sant Jordi al punt més elevat d’un poble de carrerons empedrats i no gaire més d’una trentena de cases de tipologia tradicional -també algun xalet de fals estil mallorquí- conformen un conjunt declarat Bé d’Interès Cultural pel seu valor patrimonial.

Un solar que és el darrer del carrer, una parcel·la a la qual s’entra amb una qualificació urbana i se’n surt en rústic, envoltada en bona part per un gran marge de pedra en sec i amb l’obsequi de tenir a tocar un imponent alzinar. Conscients que tant l’entorn natural com la personalitat indiscutible del llogaret d’Orient tenen més força que qualsevol arquitectura contemporània que s’hi pugui fer, i que a més és així com ha de ser, la parella d’arquitectes formada per Emili Sagristà i Margalida Simó -de la firma Sagristà Simó, amb estudi a sa Pobla- es demanaven què podien fer perquè la casa de nova planta que havien de projectar no només no destorbés l’entorn, sinó que el posés en valor. Optaren per fer allò que més els agrada, l’arquitectura amb què se senten més a gust i que millor els defineix: una arquitectura neutra, senzilla, austera i honrada amb si mateixa i també amb l’entorn.

No sempre s’entén. Més ben dit, sempre hi ha qui pensa que és millor simular, falsejar les tipologies de fa segles, sovint amb una edulcoració que les allunya del passat i que té un estrany encaix en el present. Això mai s’ho plantejaren, els arquitectes. S’hi situarien des de la contemporaneïtat de la manera més discreta possible, cosa que, a més, anava en sintonia amb el pressupost, també discret, que tenien els propietaris, i amb un programa vital petit per a un refugi de pau i natura per als cap de setmana i les vacances d’una parella amb fills.

Així, Sagristà Simó va concebre una capseta neutra per viure dins d’un pessebre i gaudir del paisatge i de tots els avantatges que els ofereix Orient. “És com una capsa de sabates, ni més ni menys. Hi ha qui no l’ha entesa mai i ens ha dit que el que vam fer és un galliner. No sap fins a quin punt ens agrada que la defineixin així”, confessa l’arquitecta Margalida Simó en parlar d’aquesta casa, que no excedeix els 80 m(2). I així, quan vas arribant a Orient, des de dalt de la muntanya, veus la capseta neta i neutra dins d’un conjunt històric consolidat. Les formes depurades i el gris del ciment no fan nosa ni competeixen amb les cases centenàries del llogaret.

Aquesta és una casa bàsica per a les necessitats més bàsiques de les vacances familiars. Dos dormitoris i dos banys se situen en els dos nivells que provoca la inclinació del terreny, la qual cosa permet un espai generós per a una de les habitacions, la dels nens, semisoterrada i amb la llum matisada d’unes finestres que recorden els patis anglesos. Un únic espai per a la sala d’estar, el menjador i la cuina, moblats amb una senzilla calidesa. Una terrasseta amb una gelosia de fusta dona sensació d’intimitat a l’habitació principal, tan transparent cap a la vall com ho és la sala d’estar cap al gran marge i l’alzinar. Tot és fàcil i agradable, en aquest refugi, que desprèn, a l’interior de la casa, la mateixa pau que l’indret natural i urbà on està ubicada.

Saber on i com situar-se en un lloc és també un concepte bàsic per garantir un millor viure als habitants de la casa. Per això aquesta caseta d’Orient s’acosta molt a la casa veïna amb un mur clos, i així allibera el marge i el paisatge que té a l’altre costat, cercant una visual i una experiència vital molt més gratificants i íntimes. Amb un trànsit cap a la natura fet amb una plataforma de fusta sobre la qual hi ha una simple taula de palets, tota la importància recau en els arbres i els treballs de pedra en sec que configuren la història del lloc.