Cultura 08/12/2021

'Casa': una escudella massa espessa

Un entramat d'històries personals que reflecteixen greus problemàtiques al Teatre Lliure

2 min
'Casa', l'espectacle de teatre documental del Teatre Lliure

Casa

Teatre Lliure Gràcia. Fins al 19 de desembre

Verbatim significa literal. La reproducció exacta d’una frase, d’un text, d’una opinió. El teatre verbatim treballa sobre testimonis reals que es traslladen tal com han estat expressats i, en el cas de Casa, fins i tot conservant la manera de parlar i l’accent. L’autora i directora Lucía Miranda, amb un currículum lligat al teatre social i comunitari i amb experiències anteriors en aquesta forma teatral, va entrevistar quaranta persones que responien a la pregunta de què significava per a elles la paraula casa. A partir de les respostes, Miranda i el seu equip de Cross Border han aixecat aquest atractiu i benintencionat espectacle amb una interessant dispersió formal que, no obstant, s'acaba fent feixuc, amb una amplitud temàtica que entorpeix copsar i empatitzar amb les històries que ens expliquen.

Si ens pregunten què és una casa per a nosaltres, la majoria pensarem en l’habitatge que fem servir o amb el que somiem –si és que hi ha cases d’algú, que cantava Jaume Sisa–. Però en un pensament més simbòlic, la casa pot ser allò que hem perdut, la família que ha quedat al país que hem abandonat o, com explica un dels intèrprets, Efraín Rodríguez, “el pit de les persones que estimo, on em puc arrecerar sense haver de demanar permís”. I és que és molt diferent la frustració d’un arquitecte a qui la crisi del 2008 va trencar el somni de tenir un xalet amb piscina que el d’un immigrant dominicà en un centre d’acollida, o el d’una dona a qui desnonen per impagament de la hipoteca, o el d’un nen amb una malaltia rara a qui porten a un pis tutelat.

Cadascun dona peu a històries personals que reflecteixen greus problemàtiques socials sense aprofundir en cap d’elles i, a la fi, configuren una escudella barrejada indigesta, amb massa ingredients. Una escudella servida amb un llenguatge d’ambició cinematogràfica, sustentat en el muntatge d’un seguit de quadres molt breus on se sumen uns –imaginatius però ingenus– inserts pedagògics en matèria financera. 

stats