'La casa sota la sorra', al Borràs
La casa sota la sorra va confirmar Egos Teatre com una de les companyies catalanes de musicals més original. El Teatre Borràs recupera l'obra després de l'èxit al TNC el 2010.
BARCELONAAbans de sorprendre els espectadors que el van veure a la Sala Petita del TNC el 2010, La casa sota la sorra , el musical de la companyia Egos Teatre, va començar deixant bocabadats els mateixos autors. Els membres de la companyia que dirigeix Joan Maria Segura no s'esperaven que Sergi Belbel, el director artístic del teatre, els truqués per fer-los un encàrrec, i Joaquim Carbó, l'autor de la novel·la en què està basat l'espectacle, va quedar desconcertat quan va saber que volien adaptar el seu llibre a l'escena. Passat l'ensurt inicial, el muntatge es va convertir en un èxit de públic i crítica a les sessions familiars del teatre de les Glòries. Ara el Teatre Borràs l'ha recuperat fins al 29 de juliol.
"Aquesta nova temporada ens l'hem pres com si es tractés d'una estrena en tota regla. Quan vam fer temporada al TNC va quedar molta gent fora i teníem moltes ganes de tornar a oferir l'espectacle al públic", afirma Anna Alborch, una de les actrius de la companyia. El TNC va presentar La casa sota la sorra posant l'accent en el públic juvenil, el de la franja dels 13 anys als 18, però als Egos aquesta distinció d'edat no els va tallar les ales a l'hora de recrear, damunt un escenari i amb cançons, les aventures de Pere Vidal, un jove barceloní que es troba perdut en un hotel del Caire preguntant-se per què va respondre al misteriós anunci que el va portar fins allí. "Quan comencem a treballar en una obra, no ens plantegem fer-la per a un tipus de públic determinat, tractem tot el públic com si fos adult. A la cinquantena de funcions que vam fer al TNC i a les Illes Balears van venir-hi espectadors de totes les edats", recorda l'actriu.
Joaquim Carbó, l'autor de la novel·la , també posa l'accent en el caràcter transversal de l'espectacle. "Als adults també els agrada. La companyia ha fet una adaptació de la novel·la molt sàvia. Està plena de detalls molt subtils que poden captar millor que els més petits. I no només han treballat amb La casa sota la sorra , sinó que també han agafat materials d'altres novel·les de la mateixa família i han recuperat el detectiu Felip Marlot, un dels meus personatges que m'estimo més", afirma l'escriptor, que està orgullós de la feina que ha fet la companyia amb els seus llibres. "Quan em van dir que de la meva novel·la en farien un musical vaig quedar molt desconcertat, però quan em van dir que el faria Egos Teatre em vaig tranquil·litzar. Havia vist el seu primer espectacle, Ruddigore o la nissaga maleïda , i m'havia agradat molt. I vaig dir: endavant, que facin el que vulguin", recorda.
De paper, i de carn i ossos
Carbó es va mantenir al marge de la feina que la companyia va fer amb el seu llibre: "Em va semblar que els hauria posat bastons a les rodes", afirma. Tot i això, no va poder evitar comentar l'obra quan va veure el resultat final. "Vaig tenir una emoció molt gran quan vaig veure com els meus personatges s'havien convertit en éssers de carns i ossos, però és que, a més, els intèrprets canten i ballen molt bé", assegura.
Com tots els espectacles que han fet Egos Teatre, La casa sota la sorra és un muntatge total que reflecteix la importància que donen a l'estètica i al treball minuciós en tots els detalls de la posada en escena. Al plató del rodatge d'una pel·lícula d'aventures on han ambientat l'obra, hi ha la feina de tots els membres de la companyia. "Tots fem de tot, tot té un sentit molt artesanal. Som una companyia petita que ha tingut la sort de treballar en escenaris molt grans", conclou Anna Alborch.
