Els catalans cridats a Venècia
Jordi Badia i Fèlix Arranz han desvelat els nou edificis que hi haurà exposats al pavelló català i balear de la Biennal de Venècia d'Arquitectura. Són innovadors sense perdre de vista el passat.
BARCELONA.Hi ha una sèrie de joves arquitectes catalans que no temen mirar al passat a l'hora de fer projectes. De la tradicional austeritat catalana n'extreuen lliçons ètiques i estètiques que fan que els edificis només tinguin sentit en el lloc on s'aixequen. Aquests professionals, però, no només es limiten a entendre els indrets on treballen, a respectar-los i a satisfer les necessitats dels habitants: tampoc descuiden el vessant plàstic, la recerca i la innovació dels seus treballs.
Els arquitectes Jordi Badia i Fèlix Arranz van rastrejar aquesta tendència fins a l'origen i la van presentar al concurs de projectes que l'Institut Ramon Llull va convocar per al primer pavelló de Catalunya i les Illes Balears a la Biennal de Venècia d'Arquitectura. Amb el títol de Vogadors van resultar vencedors entre les 45 propostes que hi van participar. Ahir van presentar els nou edificis que protagonitzen la seva proposta: la Casa Collage, al Barri Vell de Girona, de Bosch i Capdeferro; una casa a Bunyola, de Francisco Cifuentes; la llar d'infants de Pratdip, de Núria Salvadó i David Tapias; una altra casa triple a Múrcia, de Blancafort Reus Arquitectura; la rehabilitació de La Seca, de Meritxell Inaraja; la remodelació de la fàbrica Can Ribas, a Palma, de Jaime J. Ferrer Forés; una piscina coberta a Jesús, de l'estudi Arquitecturia; l'ampliació de l'Institut Josep Sureda i Blanes a Palma, del despatx SMS Arquitectos, i l'Escola d'Art i Disseny d'Amposta, de David Sebastian i Gerard Puig.
Pròxima, sostenible i innovadora
"A l'arquitectura representada a Vogadors ja no li cal reivindicar la novetat, sinó que vol estar per sobre dels arquitectes, posar l'arquitectura més a prop de la gent i fer front a les quotidianitats, a la sostenibilitat com a única via per a la supervivència i a l'economia de mitjans des d'un plantejament ètic", va assenyalar Jordi Badia. "Aquests arquitectes porten al límit, amb el seu caràcter i la seva potència plàstica, les normatives del sector de la construcció, que van ser redactades en un món que pràcticament ha desaparegut", va reblar Arranz.
A l'hora de seleccionar aquestes nou obres, Badia i Arranz van tenir en compte els trets en comú que han observat en totes: l'economia de mitjans amb què estan construïdes, el respecte pel context on són, la proximitat, el compromís i el respecte per la gent, i el seu caràcter experimental i innovador. "Són edificis nus i despullats de qualsevol revestiment superflu. Són coherents, sofisticats i volen obrir una nova sensibilitat entre la ciutadania", van subratllar els comissaris.
A més d'aquests nou edificis, el pavelló català i balear també inclourà les imatges de 160 obres d'arquitectes catalans de diferents generacions fetes en els últims anys: "Volem que Vogadors sigui una festa de l'arquitectura i que tots els arquitectes catalans se'l facin seu", van assenyalar els comissaris. A més, posarà l'accent en els seus antecedents. Aquesta tendència austera i enginyosa de l'arquitectura catalana es remunta a les obres de Josep Maria Jujol i culmina en la casa al barri de la Clota que Enric Miralles i Benedetta Tagliabue van remodelar a mitjans dels anys noranta.
La participació catalana i balear a la Biennal de Venècia d'Arquitectura està pensada per "reivindicar la nostra pròpia tradició arquitectònica, emmarcant-la dins la contemporaneïtat, donar un cop de mà a un dels sectors que està patint més la crisi i consolidar-nos i fer-nos sentir en un esdeveniment tan vistós i tan decisiu com la Biennal de Venècia", va assenyalar Àlex Susanna, director adjunt de l'Institut Ramon Llull. El pressupost total del pavelló és de 350.000 euros, i el de l'exposició de 225.000 euros.
