La ‘catàstrofe’ palestina del 1948, amb ulls de nen
Relat autobiogràfic de Salah Jamal il·lustrat per Miquel Ferreres
BarcelonaQuan, de ben jovenet, Salah Jamal va decidir incorporar-se al Front Popular per a l’Alliberament de Palestina, al carnet de l’organització algú va decidir posar-li de nom de guerra Abu-Làhab, l’oncle de Mahoma que segons el Corà va intentar assassinar el profeta. “Jo no em vull dir d’aquesta manera”, li va dir al jove que vigilava la porta de l’oficina. “Doncs és el teu nom, i no et queixis. A mi em diuen King Kong, el goril·la més gran del món”, li va respondre.
És una de les moltes anècdotes del llibre Nakba, 48 relats de vida i resistència a Palestina (Tigre de Paper), del metge, historiador i escriptor palestí Salah Jamal (Nablus, 1951), que reconstrueix a partir dels seus records d’infantesa i adolescència l’expulsió dels palestins de la seva terra el 1948 i els anys posteriors. Són 48 relats autobiogràfics il·lustrats pel dibuixant de l’ARA Miquel Ferreres.
“Volia explicar la vida d’una família senzilla sota l’ocupació, el patiment i també la resistència”, apunta Jamal, que als 17 anys va arribar a Catalunya i només ha pogut tornar a la seva ciutat natal de Cisjordània amb dos permisos de 7 dies. Però la novel·la defuig el dramatisme i s’empara en l’humor per transmetre al lector la història amb tota la seva cruesa, i alhora com una lliçó de lluita i de supervivència: un pare orgullós i descregut a qui sortien malament tots els negocis, el joc de llançar pedres als soldats (“allà no hi ha esplais ni piscines, els nens són sempre al carrer i juguen a imitar els grans, i si els soldats els humilien, ells es reboten”), la vida en una casa minúscula amb l’àvia dormint al mig del passadís...
Memòria
Els records personals es barregen amb la història política: el nasserisme, els fedaïns, la Guerra dels Sis Dies, Arafat. “Aquest llibre està dedicat als nets dels àrabs que viuen aquí, és una manera de transmetre la nostra història i d’ajudar-los a respondre les preguntes que es plantegen”, explica Jamal, que el 2014 va ser premiat per l’acadèmia d’escriptors palestins per la seva tasca de pont entre cultures.
Jamal i Ferreres són molt amics i han treballat a l’antiga: l’escriptor avançava els textos i el dibuixant els il·lustrava. “M’ha fet molta il·lusió perquè és l’experiència personal d’un palestí que ja és més català que palestí i perquè és posar-se a la pell d’un nen que vivia enmig d’una tragèdia però era feliç”, diu Ferreres. També reconeix que personalment se sent identificat amb la causa palestina “perquè vaig estar molt de temps enganyat sobre el que passava al Pròxim Orient, com la majoria de l’opinió pública europea els anys 60 i 70”.
D’entre tots els dibuixos, Jamal tria el que il·lustra la portada: nens refugiats enfundats en la roba de les absurdes donacions de l’UNRWA, l’agència de l’ONU per als refugiats palestins. “El pare no la volia, perquè deia que era una humiliació, però la mare un dia el va convèncer que anés a buscar la bossa. M’hi van enviar amb el meu germà i quan la mare la va obrir hi va trobar una combinació de roba interior, que va regalar-li a l’àvia en un gest de mofa”, recorda. Ferreres escull la del jove de 17 anys a bord d’un vaixell turc que el va portar fins a Barcelona.
Jamal sap que la memòria és un dels principals terrenys de batalla dels pobles que lluiten per no desaparèixer del mapa. “La Nakba [la catàstrofe, com anomenen els palestins l’expulsió i ocupació de la seva terra ara fa 70 anys] continua i s’ha ampliat. Jamal també parla sobre Catalunya: “Com a palestí, haig de defensar el dret a l’autodeterminació de tots els pobles”.
