MÚSICA

Així funciona la censura musical a l’estat espanyol

El cas C. Tangana torna a posar el focus en un problema conegut per més músics que no sembla: la suspensió de concerts per motius polítics

Es miri per on es miri, és una anomalia: tres concerts contractats per l’administració s’han acabat cancel·lant en poc més d’un mes. El primer va arribar a principis de juliol, amb la suspensió de l’espectacle de Def con Dos al barri de Tetuan de Madrid, després vindria el recital de Luis i Pedro Pastor a Aravaca, i la setmana passada el d’un artista tan popular com C. Tangana a l’Aste Nagusia de Bilbao. Les diferències entre el cas del raper i els altres músics són significatives. Els dos primers són casos de concerts cancel·lats pel mateix ajuntament que els havia contractat -el consistori de Madrid va canviar de color després del 26-M-, mentre que el cas del raper va venir de la denúncia de dos grups d’esquerra: Podem i Bildu.

Anul·lar actuacions per motivacions polítiques ha sigut una constant en les últimes dècades, sobretot per pressions exercides pel Partit Popular a promotores i sales que volien programar bandes de l’entorn abertzale. Qui va patir un acarnissament més pronunciat van ser Soziedad Alkoholika, que van passar-se molts anys sense poder tocar a Madrid i que el 2015 van veure com el consistori els prohibia un concert, organitzat per una empresa privada, a Vistalegre. Dos anys abans, el llavors president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, havia provocat la suspensió del festival Irreductibles Fest, amb Los Chikos del Maíz i Habeas Corpus, entre d’altres. Aquests dos casos no són una anècdota: ha passat en innombrables ocasions.

Tot i que a Catalunya no hi ha constància de concerts suspesos en aquestes circumstàncies, hi ha grups, sobretot independentistes, que han patit censura a l’Estat. Un dels més recents és Ebri Knight, a qui l’any passat van cancel·lar un concert programat en una sala de València. Tot i això, que se suspengui una actuació ja tancada no és el més habitual. “Normalment et trobes amb censura prèvia. El promotor et diu que no, per recomanació o de l’ajuntament, o del patrocinador, o fins i tot de la Guàrdia Civil”, expliquen des de Propaganda pel Fet, una agència que s’ha trobat amb problemes amb dos dels seus grups: Obrint Pas i KOP.

El cas de C. Tangana a Bilbao és el més confús, perquè és la mateixa institució pública qui es fa enrere una vegada el concert ja estava contractat i anunciat. El motiu que ha portat el consistori del PNB a retirar-lo de les festes majors han sigut les denúncies rebudes, no només de dos partits polítics sinó també de 9.000 persones al portal Change.org. Polítics i signants asseguren que les lletres d’Antón Álvarez són masclistes i fomenten “la cultura de la violació”.

Premissa artística

Per a Dani Granados, director de Cultura Viva, les signatures no justifiquen la cancel·lació del concert del madrileny: “No pots prohibir-lo sense abans fer una reflexió profunda sobre l’aplicació de la llibertat d’expressió en la música”, diu, i reclama començar un debat sobre “el paper de les lletres en la cultura popular”. L’escriptora i crítica cultural Lucia Lijtmaer va més enllà i creu que caldria “conèixer els barems de contractació pública”. De fet, se sap per què han decidit suspendre el concert de C. Tangana, però no per què l’havien volgut contractar.

Una de les solucions plantejades arran de la polèmica exclusió de C. Tangana a l’Aste Nagusia seria fer públiques quines han de ser les línies vermelles dels ajuntaments quan negocien concerts. Lijtmaer creu que la vara de mesurar si un artista està ben contractat ha acabat sent “la indignació popular”. L’escriptora es pregunta si el que cal es “un codi que digui quins artistes són lícits de programar i quins no, cosa que es molt perillosa". En els estatuts de moltes festes alternatives s’estableix l’obligatorietat de no programar als seus escenaris grups amb actituds o lletres masclistes, feixistes o racistes, però, pel que fa a l’administració, cada ajuntament és un món. El Barcelona Acció Musical (BAM), que s’ocupa de la programació de part de la música de les Festes de la Mercè, no segueix cap criteri polític a l’hora de decidir el cartell: “La premissa és 100% musical, mai m’he trobat amb la situació de contractar un grup artísticament rellevant que tingués lletres explícitament ofensives”, explica Marc Campillo, director del festival, que va tenir C. Tangana al seu cartell fa dos anys. “El tornaria a contractar ara mateix”, diu.

Un filtre exigent

Álvarez tampoc és el primer raper a qui cancel·len un concert per tenir lletres masclistes: l’estiu passat va caure un concert de Kaydy Cain i Kidd Keo a Alcalá de Henares per decisió de l’ajuntament, però en aquella ocasió el promotor era privat. Fonts del Primavera Sound consultades per l’ARA afirmen que en el seu cas és difícil de fiscalitzar la vida i opinions personals de 250 artistes. A més, reafirmen el que ja van expressar durant el cas Valtònyc: “Programem sempre respectant la seva independència creativa”. Dani Granados tampoc vol, ni pot, “posar la mà al foc” per tots els artistes que toquen a les festes de Barcelona, però creu que si es posa un filtre exigent “ens quedem sols, i no només en el pop sinó també en el folklore”.

Que l’administració tingui criteris moralistes a l’hora de contractar -es pregunta Litjamer-, ¿seria “sobreprotegir el públic”? Marc Campillo, del BAM, creu que no és tant una qüestió de protecció com de diversitat de gustos: “Fem una programació prou àmplia i variada. Pots obviar el concert si no t’agrada un artista concret. No hi vagis i deixa que en gaudeixin la resta de persones”.

Més continguts de