Un quadre d’època del feminisme gallec del segle XIX al Romea

'Cigarreras'

Teatre Romea. Fins al 6 de març del 2022

La cigarrera més universal, Carmen, tenia companyes en altres fàbriques de tabac, com la de la Corunya. Es deia Amparo i se la coneixia com la Tribuna perquè era la líder d’un moviment obrer per la millora de les condicions laborals de les treballadores. I com la Carmen de Mérimée, l'Amparo també tenia un pretendent soldat, capità en aquest cas. La impossible relació entre una noia pobra i un burgès i la lluita de les cigarreres per millorar la vida i la feina són els dos eixos de La tribuna, primera novel·la naturalista de la literatura castellana de la gallega Emilia Pardo Bazán (1851-1921), inspirada en bona part en les vagues, les primeres, de les 4.000 treballadores de la fàbrica.

El director gallec Cándido Pazó n’ha fet una versió teatral conservant només els personatges de les dones. Quada clar que a Pazó, la cosa que li interessa és la figura de l'Amparo com a dona amb opinió i amb valentia per lluitar contra els patrons en una Espanya convulsa que havia desterrat els Borbons i saludava la Primera República. Aquest és sens dubte l'aspecte més interessant d’una proposta amb agradable regust d’antic, que no vol dir antiquat, que rescata de l’oblit una intel·lectual feminista avant la lettre. Regust antic per la concepció escenogràfica, per una il·luminació planera, pel candorós dibuix de la lluita social i per una direcció d’actrius que s’emmiralla en la Commedia dell‘Arte italiana.

I és la mateixa escriptora la narradora de la història servida en una successió de quadres escènics que il·lustren la vida de les dones en aquell temps; tot plegat, amb una posada en escena més ancorada en la comèdia costumista que no en el naturalisme de l’original, amb la qual es justifica el brillant lèxic que en certs moments fan servir les treballadores. Una versió ben ordenada i salpebrada amb gags textuals que funcionen la mar de bé, a la qual pesa, no obstant això, la lògica ingenuïtat de les penes amoroses de les protagonistes. I són elles, les actrius (Tamara Canosa, Susana Dans, Mercedes Castro, Isabel Naveira, Covadonga Berdiñas, Ana Santos i Ledicia Sola), com sortides d’un quadre d’època, les que sostenen i aixequen la posada en escena fins a assolir els aplaudiments del públic dret.