Quan el cinema juga amb el menjar

Figues, ous, gambes, síndries... Els aliments més utilitzats en les escenes eròtiques

La figa

Dones enamorades , 1969

Amb aquesta pel·lícula el cineasta Ken Russel va trencar molts tabús perquè, entre altres coses, va mostrar un nu frontal masculí. La història s’inspira en la novel·la de D.H. Lawrence i traspua sensualitat per tot arreu. En un dinar al camp, el personatge que interpreta Alan Bates explica sense candor com s’ha de menjar una figa.

El rovell de l’ou

'Tampopo' , 1985

La proposta de Juzo Itami és aparentment senzilla: una viuda que té un restaurant intenta aprendre a fer ramen i rep l’ajuda d’un camioner amb aparença de cowboy. Però, amb humor, va molt més enllà. Una de les escenes més còmiques i eròtiques és l’intercanvi entre un gàngster i la seva nòvia: el rovell d’un ou passa de boca en boca i, miraculosament, no es trenca.

L’ou sencer

'L’imperi dels sentits' , 1976

La pel·lícula de Nagisa Oshima va provocar una gran polèmica per les escenes sexuals explícites i perquè el plaer es barreja amb el dolor i la mort. Quan es va estrenar als Estats Units la venda d’ous, un dels elements que utilitza la parella, es va incrementar considerablement.

Guatlles amb pètals

'Como agua para chocolate' , 1992

La protagonista de la pel·lícula d’Alfonso Arau, basada en la novel·la de Laura Esquivel, es comunica a través del menjar. Tots els seus sentiments i desitjos es concentren en els plats que elabora. Les guatlles amb pètals trasbalsen i fan suar els comensals.

Llet

'Llunes de fel' , 1992

Roman Polansky explica les relacions que estableixen dues parelles que es coneixen en un creuer, una d’elles amb una relació força tortuosa. La llet apareix en un esmorzar, quan la protagonista se la tira per sobre la pell nua. El clímax arriba quan el pa salta de la torradora.

La síndria

‘El sabor de la sandía’ (2005)

Les síndries apareixen sovint a les pel·lícules de Tsai Ming-liang. A ‘El sabor de la sandía’ (2005) surt amb molta freqüència i en tot tipus de contexts i llocs (també físics de l’anatomia humana). Alhora però també és un símbol de la comunicació dels nostres temps.

Les gambes

‘Jo soc l’amor’ (2009)

La pel·lícula de Luca Guadagnino explica la història d’amor entre una dona casada amb un ric italià i un cuiner. La passió es desperta quan ella menja unes gambes cuinades per ell.

Més continguts de