ARQUITECTURA
Cultura 01/02/2017

Un cinema per submergir-se en l’arquitectura

Arriba al Santa Mònica la mostra catalana de la passada Biennale, ‘Aftermath’

Antoni Ribas Tur
2 min
Els edificis de l’exposició s’exhibeixen damunt de peces de vidre.

BarcelonaA l’Arts Santa Mònica l’exposició amb què Catalunya va participar en la passada Biennal de Venècia d’arquitectura, Aftermath, segueix arrencant amb un moment molt sucós: el vídeo d’un ramat d’ovelles que passa per una de les set intervencions arquitectòniques exposades, en concret, per la recuperació mediambiental del Llobregat, d’Enric Batlle i Joan Roig. “Volíem mostrar els edificis com si fossin organismes vius, no com objectes preciosos on destaca l’actuació d’un arquitecte”, diu Jelena Prokopljevic, arquitecta i comissària de la mostra juntament amb l’arquitecte Jaume Prat i el cineasta Isaki Lacuesta. “L’arquitectura consisteix en un diàleg continu entre l’arquitecte i l’usuari”, subratlla Prokopljevic.

“Portar l’exposició al Santa Mònica ha sigut un repte, perquè l’espai és molt diferent. Ha sigut com fer un exercici de traducció”, afirma Isaki Lacuesta, l’autor de les filmacions, que estan projectades damunt de grans vidres. Mentre que la seu catalana a les Biennals de Venècia són els cantieri navali, unes drassanes per a embarcacions petites molts allargades, la sala del Santa Mònica és gairebé cúbica. Aquest fet potencia el diàleg entre les obres i fa que la visita sigui més estimulant que a Venècia. “Hem volgut que l’exposició encaixi com un guant en l’espai i l’hem concebut com un cinema que et permet submergir-te en els edificis”, diu Jaume Prat. “Tens la sensació de surar entre les imatges”, subratlla. Un altre punt fort dels vídeos, a més de veure com els usuaris fan servir els edificis, és que permeten veure’ls des de diferents perspectives simultàniament. Tot i així, fins i tot en la tècnica els comissaris no han volgut perdre la mirada més humana. “Vam defugir el punt de vista d’un helicòpter o d’un dron, perquè no representa el punt de vista d’una persona”, explica Lacuesta.

A més de la recuperació mediambiental del Llobregat, bullen de vida altres treballs, com els habitatges tutelats per a gent gran de Torre Júlia, de Pau Vidal, Sergi Pons i Ricard Galiana; el Teatre l’Atlàntida, de Josep Llinàs, Josep Llobet, Pedro Ayesta i Laia Vives; el centre de distribució d’aliments Campclar, del despatx Nua Arquitectes, i Can Batlló, de la cooperativa d’arquitectes La Col i els usuaris de l’antiga fàbrica. En les dues obres restants, l’hospital transfronterer de la Cerdanya, de Brullet Pineda, i l’aparcament Saint-Roch a Montpeller, del despatx Archikubik, es posa de relleu la integració en l’entorn. “L’exposició també reflecteix com l’arquitectura catalana s’exporta, el valor de crear espais que facin ciutat i que les obres transcendeixin la seva funció estricta”, conclou Prat.

Aftermath va rebre a Venècia 8.300 visitants, una xifra petita respecte dels 260.000 dels Giardini i l’Arsenale però en la línia de les anteriors exposicions. Els comissaris i els responsables de l’Institut Ramon Llull ho justifiquen per la gran quantitat d’exposicions de la cita i el fet que als cantieri navali no hi hagi més mostres.

stats