Crítica de cinema
Cultura 14/02/2019

‘Cambio de reinas’: nens jugant a ser reis

Maria Adell Carmona
1 min

En un moment de Cambio de reinas, nova incursió del cineasta i escriptor francès Marc Dugain en la ficció històrica, la princesa Palatina pronuncia, al seu llit de mort, una amarga confessió: “A les princeses mai ens han considerat altra cosa que un tros de carn amb qui casar-se”. Dugain adapta la novel·la homònima de Chantal Thomas, autora també d’Adiós a la reina, que reconstruïa els últims dies de Maria Antonieta des del punt de vista d'una de les seves donzelles. L'enfocament és similar en les dues obres: recrear un moment històric a través de l'experiència femenina, és a dir, a través d'aquelles que han estat sistemàticament relegades a un paper secundari en la història.

Les protagonistes de Cambio de reinas són dues princeses, dues nenes –gènere i edat com a doble factor d'exclusió en la presa de decisions sobre la seva vida– convertides en moneda de canvi entre Espanya i França, en la convulsa etapa de Felip V i Lluís XV. El film aborda, des de la seva imatge inicial –una estàtica composició d'un dormitori en penombra, que recorda una pintura barroca–, l'immobilisme d'un règim que s'enfonsa. Aquesta aroma malenconiosa contrasta amb un to grotesc, en ocasions procaç –aquest príncep espanyol masturbant-se amb el retrat de la seva promesa–, que, encara que original, fa una mica irregular un film que aconsegueix transmetre amb èxit la idea que, en el fons, els que ens governen no són més que nens jugant a ser reis.

stats