Cinema
Cultura  /  Crítiques 08/09/2022

'Il buco': una invitació a l’espeleologia en forma de 'slow cinema'

Michelangelo Frammartino reconstrueix el descens efectuat els anys 60 en una cova calabresa

1 min
Fotograma d''Il buco'
  • Direcció: Michelangelo Frammartino. Guió: Michelangelo Frammartino i Giovanna Giuliani.
  • 93 minuts.
  • Itàlia (2021).
  • Amb Paolo Cossi, Jacopo Elia, Denise Trombin i Nicola Lanza.

En l’arrencada d’aquest curs cinematogràfic coincideixen a la cartellera tres pel·lícules que, des de posicions molt diferents, reivindiquen l’emoció de l’experiència cinematogràfica en una sala: ¡Nop! de Jordan Peele, Pacifiction d’Albert Serra i l'última que arriba, Il buco, de Michelangelo Frammartino. Com a Le quattro volte, el film que el va descobrir internacionalment, el director segueix una metodologia pacient (no per casualitat ha trigat més d’una dècada a completar-lo) basada a extreure una veritat material de la ficció, en aquest cas aplicada a reconstruir el descens efectuat els anys 60 en una cova que s’obre com una ferida enmig d’una vall calabresa.

Podem detectar una certa ironia al principi del film, que contraposa un reportatge sobre l’edificació de la Torre Pirelli a Milà amb el desig d’endinsar-se a les profunditats ignotes del sud d’Itàlia, il·luminades per la crema de pàgines de setmanaris d’actualitat que s’esmicolen entre el silenci mil·lenari de les roques. Però l’apunt sobre les idees capitalistes del progrés queda esvaït quan es posen en marxa els dos processos paral·lels que fan d’Il buco un diàleg audiovisual gairebé esotèric: d’una banda, l’agonia d’un pastor moribund; de l’altra, l’exploració de la caverna, que converteix la pantalla en un llenç dominat pel negre, com un immens espai negatiu que ens engoleix a poc a poc.

Tràiler d''Il buco'
stats