El malson de morir una vegada i una altra
La pel·lícula ‘Feliz día de tu muerte 2’ i la sèrie de Netflix ‘Russian doll’ espremen la fórmula dels bucles temporals que va popularitzar la clàssica ‘Atrapat en el temps’
Fa 26 anys la pel·lícula Atrapat en el temps va convertir en un fenomen popular tant el Dia de la Marmota com els bucles temporals que es converteixen en un malson. La pel·lícula escrita i dirigida per Harold Ramis actualitzava les comèdies clàssiques amb moralitat de Frank Capra usant un MacGuffin propi de la ciència ficció -un dia que es repeteix sense explicació lògica- i l’humor negre i càustic hereu del programa de televisió Saturday night live. El seu protagonista, un meteoròleg egòlatra i malcarat interpretat magistralment per Bill Murray, es veia obligat a fer-ho tot bé i a madurar per sortir del loop. El viacrucis que protagonitzava Murray al film va connectar amb el públic i ho segueix fent pel seu caràcter universal. I és que Atrapat en el temps va saber transformar en ficció i riures un seguit de sensacions que estan en l’ADN dels habitants del primer món: el dia de merda que sembla repetir-se, el fet de culpar els altres o a la malastrugança de les teves misèries, l’incòmode però necessari examen de consciència que es requereix per sortir del forat o els múltiples déjà-vus diaris que evoquen teories fantàstiques. La pel·lícula de Harold Ramis és una obra mestra i és per això que les imitacions del seu model han trigat tant a arribar: hi havia por a no estar a l’altura.
La franquícia de Feliz día de tu muerte, que aquesta setmana estrena la seva segona part als cinemes, proposa una variació macabra i refrescant de la mitologia d’ Atrapat en el temps i l’acosta al cinema de terror dels anys vuitanta: el gènere de l’ slasher amb assassins emmascarats i joves eixelebrats. La seva protagonista és una estudiant universitària egoista i superficial que només pensa en sortir de festa per no enfrontar-se als seus dimonis. El purgatori que pateix és ser assassinada una vegada i una altra -a ganivetades, enverinada o cremada dins d’un cotxe- el dia del seu aniversari, una maledicció que finalitza quan descobreix la identitat del seu assassí (un psicòpata amb una màscara de nen galtut). Pel camí es troba a si mateixa i soluciona els seus problemes vitals. Com el Bill Murray del Dia de la Marmota, el bucle temporal la fa millor persona. Feliz día de tu muerte 2 repeteix els mateixos protagonistes i les morts retorçades, però presenta un gir relacionat amb els universos paral·lels que serveix com a metàfora de la fragilitat de l’equilibri mental.
La Nova York fosca de ‘Russian doll’
A la sardònica sitcom Russian doll, una de les últimes sensacions de Netflix, es porten encara més enllà els conceptes d’ Atrapat en el temps i Feliz día de tu muerte amb girs que renoven la fórmula. De fet, es tracta d’una versió per a majors de 18 anys encapçalada per una antiheroïna amb tares emocionals. Nadia Vulvokov (Natasha Lyonne) és una programadora de videojocs sorneguera i enamorada del sexe, les drogues i el rock’n’roll que mor constantment -de fred, atropellada, ennuegada o trencant-se el coll- el dia que celebra el seu trenta-sisè aniversari i que cada vegada reapareix al mateix lavabo. La sèrie, creada per la mateixa Lyonne amb Leslye Headland i Amy Poehler, situa l’etern retorn i el mal viatge en una Nova York gentrificada i sense glamur. Ara bé, com marquen els cànons del subgènere, l’infern que viu la protagonista li servirà per superar els seus traumes.
