Com es planteja una pel·lícula de fantasmes en l’era de la comunicació digital? Aquest és el repte que s’amaga rere Personal shopper, la nova col·laboració entre el cineasta francès Olivier Assayas i l’actriu Kristen Stewart després de Viatge a Sils Maria. En aquesta insòlita proposta, Stewart encarna la Maureen, una jove de dol pel seu germà bessó, Lewis, mort a causa d’una afecció coronària que ella també pateix. La Maureen treballa com a assistent personal d’una model famosa. La feina no li fa el pes, però la manté per poder quedar-se a París, on va desaparèixer el Lewis. Ell li va prometre que si moria li faria arribar un senyal del més enllà. I ella l’espera...
Personal shopper arrenca amb la protagonista deambulant sola entre les tenebres del casalot on vivia amb el Lewis, un escenari propici per a un conte de fantasmes. Però la pel·lícula es desvia d’aquest camí evident. Mentre du a terme la seva tasca com a compradora personal, la Maureen comença a rebre misteriosos missatges al mòbil i inicia un diàleg amb la figura anònima que li escriu des de l’altre cantó de la pantalla. Aquest intercanvi digital de textos, filmat de manera magistral, resulta més inquietant que qualsevol assetjament ectoplasmàtic. I complica la vida a la Maureen...
Del conte gòtic al ‘thriller’ criminal
Presa de dolor, la protagonista és una persona que necessita creure en el més enllà. I com és habitual en el cinema d’Assayas, el film evoca una tradició artística lligada amb al tema de fons, en aquest cas la d’aquells que han pretès comunicar-se amb aquesta altra dimensió, com la pintora Hilma af Klint, precursora de l’abstracció, que considerava l’art informal la manera de plasmar aquesta espiritualitat. Quines formes pot trobar la Maureen, o el seu germà, per establir aquesta connexió? Com ho afronta una pel·lícula del segle XXI? Assayas es mou del conte gòtic al thriller criminal ambientat al món de la moda passant pel cinema d’espectres digitals. La relació de la protagonista amb la seva cap mostra també una projecció d’identitats efímeres i intercanviables pròpies del nostre temps. Però no tot acaba de quadrar en aquest trenat de gèneres, i Assayas resol un dels misteris de manera tan òbvia com prosaica. La força del film rau en com el director creu en la seva pròpia proposta, en la possibilitat de plantejar una presència fantasmal en un film d’accepció realista, sense delegar tota la responsabilitat en el punt de vista de la Maureen. Personal shopper és en últim terme un film que creu en Kristen Stewart com l’actriu capaç de fer versemblant aquest paper de dona alhora fràgil i tossuda, quotidiana i glamurosa, espiritual i materialista...
