Cap al 2001, el govern de Xangai va presentar una proposta d’expansió urbanística per donar cabuda als nous residents que arribaven d’altres regions com a conseqüència del miracle econòmic. Gràcies a la iniciativa, anomenada One city, nine towns, es van construir al voltant de la capital nou suburbis, dels quals cinc es van dedicar arquitectònicament a cultures estrangeres. Va ser el primer gran exemple de duplitectura, o arquitectura de la còpia, que va conèixer la Xina. No es tracta, però, de l’únic urbanisme d’aquest tipus que trobem al país, perquè, entre d’altres, al litoral de Xiamen van decidir edificar el 2010 una rèplica de Cadaqués. És aquí justament on arrenca La substància, el documental de Lluís Galter que es fixa en aquest fenomen nascut dels excessos de la globalització. “¿Atraparà el Cadaqués de la Xina com atrapa el d’aquí?”, es pregunta en el preàmbul un pintoresc personatge del cap de Creus. Els espectadors trigaran potser una mica a comprovar-ho perquè no serà fins després del primer terç del film quan visitem Kadakaisi de la mà de la Tingting, una jove que decideix passar un cap de setmana en aquest resort emblema d’una certa idea d’ascens social. Les estampes de Kadakaisi són, com cal esperar, tan fascinants com inquietants, però el treball de Galter no es limita a documentar aquesta cultura del simulacre, sinó que qüestiona, mitjançant un muntatge en paral·lel de les dues ciutats, on queda l’autenticitat d’un món que aspira a convertir-se en anunci.
