Circa trenca els límits de la dansa acrobàtica al Palau de la Música

Avui es compleixen 10 anys de l’entrada dels Mossos d’Esquadra al Palau de la Música, i les circumstàncies han fet que la sala de concerts de l’edifici s’ompli, per primera vegada a la història, de circ. “És casual, però aquest espectacle serveix de metàfora de tot el que hem hagut de fer per tirar endavant”, assenyala el director general del Palau de la Música, Joan Oller. Convidats pel Festival Grec, els australians Circa Contemporary Circus han aterrat a Barcelona per representar avui i demà En Masse, una obra de dansa acrobàtica a partir de la música de Schubert i de Stravinsky. La formació es guia per una de les màximes de Gustav Mahler, que diu que “la tradició no consisteix en venerar les cendres, sinó en preservar el foc”, per construir una peça amb 10 acròbates sobre la necessitat de la cultura en una societat en crisi, estressada i canviant.

En Masse arrenca amb els lieds dels cicles Viatge d’hivern i El cant del cigne de Schubert fusionats amb la música electrònica de l’artista sueca Klara Lewis. En aquesta primera part, que parla del final de les coses, els acròbates “utilitzen un llenguatge i un material molt difícil”, explica el director de Circa, Yaron Lifschitz. L’espectacle defuig “els típics moments sorpresa del circ” per expressar, en canvi, “la duresa dels moviments” i per “estirar al màxim els límits artístics”, diu el director de la companyia, que l’any passat va ser al Teatre Lliure amb Opus. A la segona part de l’obra, En Masse pren la música de La consagració de la primavera per explorar els nous inicis i donar forma a “un naixement violent”. L’espectacle suposa la primera posada en escena circense de la partitura de Schubert, que Lifschitz descriu com “una lluita existencial” en què “qualsevol cosa increïble pot passar” i “el públic arriba a creure que algú pot morir”. Els pianistes Jordi Masó i Miquel Villalba i el tenor Hans Jorg Mammel acompanyaran els acròbates.

“Físicament i emocionalment és una obra molt exigent per als artistes, que són com uns gladiadors de l’esperit -afegeix el director-. Volíem crear una catarsi per als espectadors, perquè el dolor de Circa a escena és el plaer del públic”. Acostumada a representar En Masse en espais grans d’estètica contemporània, Circa ha hagut d’ajustar algunes escenes als condicionants del Palau. “Ha sigut tot un repte enfrontar-se a un escenari sense caixa negra on és difícil penjar estructures”, assenyala el director. Amb tot, Lifschitz està convençut que el públic no notarà els canvis i assegura que, del seu pas pel Palau de la Música, se n’emporta “la història i l’energia del lloc com a elements d’inspiració”.