Música
Cultura 27/01/2011

Hilary Hahn: "Has de connectar amb el públic"

Als 31 anys, la violinista nord-americana Hilary Hahn és tota una estrella mundial. Aquest divendres, dissabte i diumenge toca amb l'OBC a L'Auditori sota la direcció d'Ari Rasilainen. Interpretaran peces de Sibelius, Menotti i Elgar. L'entrevistem.

Andreu Gomila
3 min
Hillary Hahn

BarcelonaEl ‘Concert per a violí i orquestra en la menor’, de Menotti, que intepretarà a L’Auditori és una de les peces més difícils del repertori? No és de les més difícils del repertori, sinó de les més boniques per a un violinista. Als assajos, aquest matí, ha estat magnífic tocar-la amb l’OBC, amb tots els músics que tenen la melodia al cap. És una peça meravellosa i es fantàstic tocar-la.

Has de ser molt agressiva, quan la toca? No gaire. És una peça que necessita que la pensis. Si empenys massa, si no et deixes anar, el lirisme no arriba. Menotti va treballar molt per a la veu, fins i tot quan composava per a violí i orquestra. No és gaire normal. És molt bo sentir-la. T’has de deixar anar, perquè el lirisme arribi a l’audiència.

Els músics joves esteu obligats a tocar música contemporània? M’agrada tocar música contemporània, però també m’agrada fer de tot. Intento abastar un ventall força ampli, amb molts compositors... Hauríem de tocar més Menotti. Funciona molt per al violí i al públic, quan l’escolten, li agrada.

És millor especialitzar-se, ja de jove? N’hi ha que ho fan. I està bé. Però a mi m’agrada anar canviant, anar d’una cosa a l’altra. Per ara treballo amb molts compositors, cosa que m’ajuda a canviar sovint de perspectiva. I m’agrada... Va bé, quan estudies, provar diferents compositors. Si, des del principi, t’especialitzes en un de sol, no arribes a entendre com tot s’arriba a connectar.

Qui és el compositor que s’acosta més al seu tarannà? Totes les peces són diferents. La gent es pensa que un sol compositor escriu d’una manera determinada, però un mateix compositor s’enfronta a la música de maneres molt diferents. Em demanen molt de fer Bach. I no sé si Bach s’ajusta a la meva personalitat, però sí que sé és que va escriure coses meravelloses per a violí. Potser he fet més Bach que cap altra cosa, i m’encanta la seva música. Però Menotti és fantàstic per a l’instrument.

No ha sovintejat massa el crossoverPer a mi és molt difícil prendre decisions a partir d’aquests motius. I les comercials no solen ser importants per a mi. Normalment no les saps mesurar. No saps per què la gent ve als teus concerts. A mi, més que treballar amb músics d’altres disciplines, m’agrada treballar amb músics de clàssica. Perquè aprenc moltes coses i em fa ser millor músic. No crec que mesclar la clàssica amb alguna altra cosa funcioni.

La gent va als seus concerts perquè vostè hi és o pel repertori que toca? No ho sé. Crec que molta gent jove va als meus concerts. Potser alguns estudiants, quan em veuen, veuen la meva edat, senten alguna mena d’atracció...

Hi ha una jove generació de músics joves arreu del món, com voste, com Lang Lang, que està atraient nous públics. Crec que és interessant que això passi si la gent va als concerts a escoltar la música que ofereixes. Mai penso en termes de bona música o música dolenta, sinó en termes de música, els intèrprets i el públic relacionant-se mútuament. Has de connectar amb el públic, hi ha d’haver una entesa mútua.

Quan ets una estrella mundial als 16 anys, què pots esperar de la teva carrera quan en tens 31? Jo tinc moltes coses a fer. El procés de desenvolupament del músic no s’acaba mai. Aprens cada dia. No sé què faré demà. Intento fer coses en les que hi crec. Molta gent es marca fites i diu, en cinc anys vull ser aquí. Jo no ho faig, això. Prefereixo sorprendre’m. Planejo els concerts amb dos anys d’antelació, que és la manera de fer d’aquest món. Però no penso que faré més enllà. Hi ha molta gent amb la que m’agradaria treballar, repertori que he d’aprendre...

Un músic és com un científic, que estudia i aprèn tota la vida? M’agrada aquesta comparació. El meu primer mestre em deia: pregunta’t moltes coses i no paris d’aprendre.

Té molt de contacte amb nens. Només cal veure la seva web M’agrada parlar amb els nens després dels concerts. Quan puc, vaig a les escoles. I responc totes les preguntes que puc. El públic experimenta la música d’una manera que tu no ho fas quan ets a l’escenari. I m’agrada saber què sent la gent.

stats