Cinema
Cultura 28/03/2022

'CODA' triomfa en uns Oscars marcats per una agressió de Will Smith

L'actor ha atacat en directe el còmic Chris Rock per una broma sobre la seva dona

6 min
Chris Rock ha estat agredit per Will Smith durant la gala dels Oscars

BarcelonaEs confirma el sorpasso. CODA. Los sonidos del silencio s'ha proclamat aquest dilluns triomfadora dels Oscars i s'ha endut els premis a millor pel·lícula, guió adaptat i actor secundari. Eren també les úniques nominacions que tenia la pel·lícula, que va començar la cursa dels Oscars com la ventafocs de la categoria de millor pel·lícula, on només hi havia un altre títol (Licorice pizza) amb tan poques candidatures. Però el seu triomf és una sorpresa relativa, ja que en els últims dies i setmanes CODA no ha deixat de sonar com a possible favorita, sobretot arran de les seves victòries als premis dels actors o dels productors, igualant i finalment superant en les travesses El poder del perro, la més nominada.

Remake de la francesa La família Bélier, CODA és una pel·lícula modesta sobre una família de pescadors en què tots són sords menys la filla adolescent –child of deaf adult és d'on prové l'acrònim del títol–, que serveix a contracor de vincle entre els seus pares i la resta del món. La lluita de la noia per expressar la seva veu a través de la música és el motor d'un melodrama familiar amable i sense pretensions artístiques ni ambició cinematogràfica que, tanmateix, ja va triomfar al Festival de Sundance, on Apple TV+ la va comprar per la xifra rècord de 23 milions d'euros, més o menys el que la plataforma s'ha gastat en promocionar-la.

L'equip de 'CODA' recollint l'Oscar a millor pel·lícula

La inversió ha pagat la pena: Apple ha aconseguit el gran triomf que Netflix feia anys que perseguia: el primer Oscar d'un operador digital, un fet que, d'alguna manera, confirma un altre sorpasso, el de les noves plataformes al Hollywood clàssic. Però Netflix no marxa amb les mans buides dels Oscars i s'endú almenys el premi de millor direcció per a Jane Campion per El poder del perro. És el tercer que guanya una dona, i s'uneix així a Kathryn Bigelow i Chloé Zhao. Que la pel·lícula més nominada s'endugui un únic Oscar no deixa de tenir un regust de derrota, però igualment ha sigut una gran nit per al cinema dirigit per dones: CODA és el segon film dirigit per una dona (Sian Heder) que guanya l'Oscar a la millor pel·lícula, mantenint així la tendència inaugurada l'any passat per Nomadland.

Una agressió incomprensible

Però potser aquests Oscars no seran recordats tant per la victòria de CODA com per un dels moments més desconcertants de la història dels premis, que s'ha produït quan, a la meitat de la gala, Chris Rock ha fet una broma cruel sobre la calba de Jada Pinket Smith, que té un problema d'alopècia, i el seu marit, Will Smith, s'ha aixecat enfurismat de la cadira, ha pujat a l'escenari, li ha clavat una bufetada i, un cop tornat a la butaca, li ha cridat: “El nom de la meva dona no te’l fiquis a la puta boca”. Chris Rock s'ha quedat descol·locat i només ha aconseguit dir: "És la millor nit de la història de la televisió”.

La irrealitat de tot plegat s'ha vist multiplicada quan Smith ha pujat una estona després a recollir el seu Oscar per El método Williams. “Richard Williams era un feroç defensor de la seva família”, han sigut les primeres paraules de Smith, que ha fet un discurs entre llàgrimes barrejant l'agraïment amb la justificació i el penediment –s'ha disculpat amb l'Acadèmia i els altres nominats, però no ha dit per què i no ha esmentat Chris Rock–. "L'amor et porta a fer coses molt boges”, ha dit com volent explicar el que acabava de passar. Els Oscars d'aquest any han quedat marcats per Will Smith, però no de la manera que ell s'esperava. La seva bufetada ha canviat radicalment l'ambient de la nit i potser ha enfonsat la seva carrera com a estrella de Hollywood.

L'actor ha atacat en directe el còmic Chris Rock per una broma sobre la seva dona

Inevitablement, l'escena de Will Smith ha eclipsat en part l'Oscar posterior a Jessica Chastain, que ha vist com l'Acadèmia reconeixia finalment el seu talent interpretatiu pel paper de telepredicadora excèntrica que fa a Los ojos de Tammy Faye. Una de les pel·lícules més nominades, West Side story, ha marxat amb un únic premi, el de millor actriu secundària per a Ariana DeBose, la magnífica Anita de la pel·lícula de Spielberg. És, per cert, el primer Oscar que guanyen dos intèrprets pel mateix paper i personatge (Rita Moreno se'l va endur pel West Side story original) i el primer Oscar que guanya una actriu que pertany obertament al col·lectiu LGTBI. També ha fet història Troy Kotsur, Oscar al millor secundari per CODA i segon intèrpret sord que guanya l'Oscar després de Marlee Matlin, l'actriu que interpreta la seva dona al film i que el 1987 es va fer amb l'estatueta per Fills d'un déu menor. Sort irregular, en canvi, per als quatre nominats espanyols: ni Penélope Cruz ni Javier Bardem ni Alberto Iglesias s'han endut l'Oscar a casa, però sí Alberto Mielgo pel curt animat The windshield wiper.

'Dune' s'endú sis Oscars

CODA no ha sigut la pel·lícula amb més Oscars de la nit, un honor que ha recaigut en la Dune de Denis Villeneuve, la gran triomfadora de l'apartat tècnic amb sis premis: millor so, efectes visuals, fotografia, muntatge, direcció artística i banda sonora. Però si ha sigut estrany que la pel·lícula més premiada de la nit no s'hagi endut cap premi gros, encara ho ha sigut més que quatre dels seus Oscars s'hagin conegut a través de les xarxes socials abans de començar la gala per culpa del nou format amb què els organitzadors volien escurçar la durada de la gala (sense èxit, per cert). Anticlimàtic de mena, l'experiment potser tindria sentit per fer la cerimònia més àgil, però no per incloure-hi homenatges prescindibles, com el dels 60 anys de la saga Bond, o incomprensibles, com el dels 30 anys d'Els blancs no la saben ficar.

La gala ha arrencat a mig gas amb Beyoncé Knowles interpretant Be alive des de Compton, el barri negre de Los Angeles on vivien i s'entrenaven les bessones Williams. El pes simbòlic del gest és innegable, però no sembla la millor manera d'engegar un espectacle en directe que ja inclou vuit lliuraments de premi preenregistrats. De les tres presentadores, Amy Schumer, Wanda Sykes i Regina Hall, ha sigut Schumer la que millor ha entès el que necessitava la gala: mala bava (“Sabeu qui han inclòs a l'In Memoriam? Els Globus d'Or”) i dards cap a Leonardo DiCaprio (“Ha lluitat tant contra el canvi climàtic per deixar un planeta més verd i net a les seves nòvies”). L'humor de Sykes i Hall, en canvi, ha funcionat a ratxes, potser per l'excés de referències a l'actualitat nord-americana. I Schumer ha sigut la que millor ha reaccionat a l'agressió de Smith quan, en una aparició, ha preguntat si havia passat alguna cosa mentre ella no hi era ("Noto una vibració estranya en l'ambient").

No hi ha hagut, finalment, aparició del president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, però sí un missatge escrit de suport al poble ucraïnès i un minut de silenci una mica gratuït, ja que l'han aprofitat per passar a publicitat. Tampoc ha resultat gaire coherent posar un intèrpret de llengua de signes per a Troy Kutsor i deixar sense intèrpret de japonès Rysuke Hamaguchi, o traduir al llenguatge de signes el discurs de Sian Heder pel guió de CODA però no el dels altres premiats. Més enllà de l'episodi de Will Smith, la gala ha sigut més aviat avorrida i amb escassos moments memorables. Fins i tot les actuacions han passat sense pena ni glòria, tot i que el número musical de We don't talk about Bruno ha demostrat certa ambició escènica. Però que després de gairebé quatre hores de gala l'únic moment que et quedi fixat a la retina sigui una agressió no diu gaire dels Oscars com a espectacle televisiu.

Llista completa dels premis Oscars 2022

Millor pel·lícula

CODA: Los sonidos del silencio, de Sian Heder

Millor direcció

Jane Campion per El poder del perro

Millor actor

Will Smith per El método Williams

Millor actriu

Jessica Chastain per Los ojos de Tammy Faye

Millor actor secundari

Troy Kotsur per CODA: Los sonidos del silencio

Millor actriu secundària

Ariana DeBose per West Side story

Millor pel·lícula internacional

Drive my car (Japó), de Rysuke Hamaguchi

Millor guió original

Kenneth Branagh per Belfast

Millor guió adaptat

Sian Heder per CODA: Los sonidos del silencio

Millor llarg d'animació

Encanto, de Jared Bush, Byron Howard i Charise Castro Smith

Millor llarg documental

Summer of soul, de Questlove

Millor banda sonora

Hans Zimmer per Dune

Millor fotografia

Greig Fraser per Dune

Millor so

Mac Ruth, Mark A. Mangini, Theo Green, Doug Hemphill i Ron Bartlett per Dune

Millor cançó

No time to die, de Billie Eilish, per a Sin tiempo para morir

Millor direcció artística

Patrice Vermette i Zsuzsanna Sipos per Dune

Millor vestuari

Jenny Beavan per Cruella

Millor muntatge

Joe Walker per Dune

Millor maquillatge i perruqueria

Stephanie Ingram, Linda Dowds i Justin Raleigh per Los ojos de Tammy Faye

Millors efectes visuals

Paul Lambert, Tristan Myles, Brian Connor i Gerd Nefzer per Dune

Millor curt d'animació

The windshield wiper, d'Alberto Mielgo

Millor curt de ficció

The long goodbye, d'Aneil Karia

Millor curt documental

The queen of basketball, de Ben Proudfoot

stats