L'art contemporani de La Caixa sacseja el classicisme de la Galleria Nazionale de Roma

El museu exposa 14 obres de Juan Muñoz, Doris Salcedo, Agnes Martin, Thomas Schutte i Richard Serra, entre altres

La Galeria Nacional d'Art Modern i Contemporani de Roma rep a partir d'avui i fins al 17 de setembre 14 obres de la col·lecció d'art contemporani de La Caixa. Les peces, d'artistes com Richard Serra, Antoni Tàpies, Agnes Martin, Ignacio Uriarte i Jana Sterbak, exploren les relacions entre l'arquitectura, l'escultura i l'home. En aquest sentit, la figura humana apareix sota una aura desnaturalitzada i l'actualitat de les peces constrasta amb el classicisme de l'arquitectura del museu.

La mostra agafa el títol d'una obra de Juan Muñoz exposada, 'Conversation piece'. Segons la directora de la col·lecció d'art contemporani de La Caixa i comissària de la mostra, Nimfa Bisbe, aquesta és potser la peça més icònica del recorregut. El diàleg "intens" que mantenen els tres personatges que formen l'obra il·lustra també les converses que es produeixen entre la resta d'obres. "Sempre entenem les exposicions com una conversa entre obres que poden ser obres afins o contradictòries.També intentem transmetre l'energia particular que es crea entre dues obres que contrasten l'una amb l'altra", explica Bisbe.

Un dels eixos que uneix les obres és el minimalisme, representat pels treballs d'Agnes Martin, Richard Serra, Donald Judd, mentre que l'obra d'Antoni Tàpies fa referència a la idea de puresa. La relació amb l'arquitectura és un altre dels vincles entre diferents peces exposades, com uns nius de grans dimensions de Thomas Schütte i unes maquetes de fusta de la portuguesa Fernanda Fragateiro, que són fruit de dissenys arquitectònics que no es van construir mai.

L'aura desnaturalitzada de les figures humanes que hi ha a les obres reflecteix la finitud de l'ésser humà, el seu vessant social i els conflictes que viu al llarg de la vida. En aquest àmbit, el vestit de vellut blanc que va formar part d'una 'performance' de Jana Sterbak aborda temes com l'autoaïllament i la incapacitat d'un subjecte de relacionar-se amb el món. En canvi, a la versió de Juliao Sarmento, la coneguda ballarina d'Edgar Degas apareix despullada, fent referència a l'obra de Marcel Duchamp.

Finalment, un armari farcit de ciment, de Doris Salcedo, parla de la violència al món –el formigó enterra els records que s'acostumen a guardar dins els armaris– i el vídeo d' Ignacio Uriarte en què el mític intèrpret Michael Winslow, de la sèrie 'Boja acadèmia de policia' imita el so de 36 màquines d'escriure datades entre els anys 1870 i el 1980 parla de la percepció del temps.

És la primera vegada que la col·lecció d'art contemporani de La Caixa viatja a Roma. Com explica el director de cultura de l'entitat, Ignasi Miró, La Caixa ha prestat aquestes peces a canvi de deu obres de Giorgio de Chirico per a una futura exposició als CaixaForum de Madrid i Barcelona.