Un col·leccionista figuerenc es desprèn d’un Dalí del 1928

BarcelonaEls últims anys 20 van ser un moment cabdal en la trajectòria de Salvador Dalí: el 1927 va pintar una de les seves obres surrealistes primerenques més ambicioses, La mel és més dolça que la sang, i el 1929 El gran masturbador, una de les creacions amb què va entrar en el moviment surrealista. Però aquest camí no va ser fàcil, perquè el 1928 va ser un any d’indecisió. Christie’s de Londres va subhastar ahir al vespre un dels quadres importants que l’artista empordanès va realitzar aquell any, Pescadors al sol, provinent d’una col·lecció privada de Figueres. El col·leccionista la va comprar al mateix artista entre els anys 1929 i 1930, i els seus successius hereus l’han conservat fins ara. El preu de sortida estava situat entre 913.000 i 1,3 milions d’euros i es va adjudicar per 1,5 milions a un col·leccionista anònim. De fet, és l’obra més important de Dalí de les que es van subhastar ahir a Christie’s i de les que sortiran avui a la venda a Sotheby’s de Londres.

Pescadors al sol és una vella coneguda de la Fundació Gala - Salvador Dalí: la va exposar el 2006 durant sis mesos després de restaurar-la al seu departament de conservació i restauració. Aleshores no la va adquirir. Ahir fonts de la institució van declinar fer declaracions sobre aquesta oportunitat. Una raó que pot jugar tant a favor com en contra de la compra és que la Fundació ja té una obra (Dones de pescadors) de la sèrie de sis a la qual pertany. Pel que fa a les altres, Figura femenina i figura masculina en una platja i Dones de pescadors a Cadaqués, són en parador desconegut, mentre que Quatre dones de pescadors a Cadaqués, Composició abstracta i una pintura sense títol són al Museu Reina Sofia dins el llegat que l’artista va deixar a l’Estat. Un dels atractius de Pescadors al sol per a la seva venda és que, segons els experts de Christie’s, és “de lluny” l’obra més “densa” d’aquesta sèrie de platges de Cadaqués.

Una obra delicada i complexa

L’oli evoca els homes de mar als quals fa referència el títol, però també les seves dones assegudes a la platja reparant les xarxes. La restauració va tenir dos inconvenients afegits: les cordes i el marc, que formen part de l’obra, van dificultar les tasques de desinfecció. I els gruixos de pintura que Dalí va deixar al dors de la tela, probablement perquè hi va netejar els pinzells, van dificultar les tasques d’aplanar-la. Aquests obstacles es converteixen en un fet curiós si es té en compte que el 1928 Salvador Dalí, amb les obres recents de Jean Arp i Joan Miró encara fresques a la mirada, estava obsessionat amb la idea d’antiart -encara no s’identificava amb el surrealisme amb fermesa- i va qüestionar els límits de la tradició en un article titulat Nous límits de la pintura que va aparèixer a la revista L’Amic de les Arts.

L’última gran exposició en què es va poder veure Pescadors al sol va ser la retrospectiva que el Centre Georges Pompidou i el Museu Reina Sofia van dedicar a l’artista empordanès els anys 2013 i 2014, i està previst que formi part de Dalí/Duchamp. Un dels autors del catàleg de la retrospectiva, l’historiador de l’art Eugenio Carmona, afirma que les formes vermelles i negres de la tela també semblen “crancs”, però alhora els dóna una interpretació de caire psicoanalítica relacionada amb les pulsions sexuals de l’artista: “En aquest interval entre la figuració i l’abstracció, Dalí va esprémer «l’angoixa heterosexual del pervers polimorf»”.