ÒPERA

‘La commedia è finita!’

‘Cavalleria rusticana’ i ‘Pagliacci’ s’entrellacen en el muntatge de Damiano Michieletto al Liceu

La commedia è finita! ” Amb aquesta exclamació es remata la història de traïció i gelosia de Pagliacci, una òpera de Ruggero Leoncavallo que juga amb la ficció dins la ficció. D’aquí l’esgarip del pobre pallasso, Canio, que diu, enmig d’un bassal de sang -la de l’estimada que ha ucciso -: “S’ha acabat la comèdia!” Doncs bé, aquesta frase apoteòsica que habitualment canta el rol del baríton -Tonio-, en el muntatge de Damiano Michieletto que desembarca al Gran Teatre del Liceu dijous la cantarà el mateix Canio, és a dir, Roberto Alagna. El tenor francès justifica aquest canvi afirmant que així ho volia el compositor i que té més sentit perquè demostra que Canio, en aquest moment tràgic, deixa d’actuar i “després d’una lluita constant pot dir: «Soc jo, Canio, no el pagliaccio, soc un home com qualsevol altre»”.

Segons Alagna, detalls com aquest fan que aquesta producció tingui molta “humanitat”, una proposta original que fon literalment les dues obres veristes que habitualment es programen juntes - Cavalleria i Pagliacci - com si fossin dos capítols d’una sola obra, cosa que genera “simetries inesperades”, argumenta el mateix Michieletto. Adoptant un ritme cinematogràfic, el director d’escena italià, autor de les últimes Luisa Miller i Lucia di Lammermoor, barreja els personatges de manera que ja al principi de Cavalleria apareixen els cartells de la companyia que visitarà el poble, que no és altra que la de Pagliacci. “Volia unir conceptualment les obres en un nivell més simbòlic per donar la possibilitat als cantants de ser més poderosos a l’escenari”. L’obra està ambientada en els anys 80 i 90, però en realitat podria passar avui mateix: “En alguns petits pobles de Calàbria encara fan unes processons precioses”, diu Michieletto.

Límits difuminats

La soprano Aleksandra Kurzak assumeix el rol de Nedda de Pagliacci en el mateix elenc que el seu marit, Roberto Alagna. Això va donar peu, el dia de la roda de premsa, a moltes bromes. Alagna defensava que en les dues òperes “les víctimes són els homes, que es veuen traïts”. “ Pagliaccio és pitjor que Otello, perquè Canio veu com la seva dona li fa un petó a Silvio. És violent perquè és el responsable de la companyia i ha d’alimentar els actors, però en el fons és un bon home, un pobre desgraciat. La situació és el que el porta a matar la seva dona”, va defensar. “Però això no li dona dret a matar-la”, va rebatre Kurzak. “Hauré d’anar amb compte!”, va exclamar. Alagna afegeix: “Com en aquesta òpera, que juga amb la ficció i la realitat, de vegades els cantants tenim els límits difuminats”.

Alagna també assumeix el paper de Turiddu de Cavalleria, de la qual ha modificat el lèxic a la recerca d’autenticitat: “He buscat les arrels sicilianes de l’obra i he adaptat algunes paraules al dialecte sicilià”. D’altra banda, la soprano russa Elena Pankratova debuta en el paper de Santuzza i també al Liceu. “Trobo que ha sigut una gran idea fer que Santuzza estigui embarassada i que torni a sortir a Pagliacci ”, va comentar. Sobre aquest paper tan “dramàtic”, la soprano considera que el comportament de la camperola es pot entendre també avui dia, “tot i que amb el procés d’emancipació, avui una dona embarassada no tindria problemes per tirar endavant el seu fill sola i li diria a l’home: «Ves-te’n a fregir espàrrecs!»” El costat més actual d’aquest paper, que per a Pankratova la música de Mascagni retrata molt bé, és el sentiment de soledat i desesperació que aclapara la tan poc santa Santuzza.

Després del Rigoletto de fa tres anys, el baríton tarragoní Àngel Òdena debutarà en els papers d’Alfio de Cavalleria i Tonio de Pagliacci. “Tonio és un personatge vocalment preciós però moralment miserable. És com el rol de Yago a Otello, un personatge malvat, perquè és ell qui denuncia l’engany a Canio”, afirma Òdena. Reflexionant sobre el tema polèmic de la violència de gènere que s’exposa a Pagliacci, diu: “Malauradament no estem gaire allunyats d’aquestes històries, el 25de novembre celebràvem el dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones i fa uns dies trobaven una dona cremada...” Es dona el cas que Òdena sí que farà la rèplica final de Pagliaccio -“ La commedia è finita! ”-, seguint així la manera més habitual de representar-lo.

Aquesta producció de la Royal Opera House, La Monnaie, Opera Australia i The Göteborg Opera va guanyar un Olivier Award quan es va estrenar el 2015. Ara arriba al Liceu amb un triple elenc per als rols de Tiruddu i Canio, sota la direcció musical de Henrik Nánási, que va debutar al Liceu amb La flauta màgica la temporada 2015/2016.

Més continguts de