Crítica de música

Advent i pandèmia de la mà de Bach al Palau de la Música

Gran vetllada amb Vespres d'Arnadí, el Cor de Cambra i la direcció de Xavier Puig

Vespres d’Arnadí

Palau de la Música. 9 de desembre del 2020

En el mateix moment que rebíem el comunicat de premsa del Liceu sobre l es noves cancel·lacions de La traviata al teatre de la Rambla, les fanfares bachianes anunciaven al Palau de la Música que som en temps d’Advent. Això és, d’esperança davant d’alguna cosa nova (i bona) que està a punt de néixer. Ni que fos durant una hora i mitja, ens vam poder abstreure de la negror que estem vivint.

Ho va fer possible un Palau que obre les portes per a (tan sols!) 500 espectadors i, dalt de l’escenari, amb un conjunt instrumental de gran solvència com Vespres d’Arnadí. La direcció musical de Xavier Puig, enèrgica i precisa, va aconseguir transmetre la majestuositat pomposa de l’obertura de la tercera suite de J.S. Bach abans d’abordar una cantata perfectament escaient per a aquests temps com Schwingt freudig euch empor. L’estat de gràcia del Cor de Cambra del Palau es va fer palès des dels primers compassos. I també la dels becats de la Fundació Salvat que van prendre-hi part: les sopranos Elionor Martínez Lara i Maria Pujades-Seguí, el contratenor Daniel Folqué, el tenor Jorge Navarro-Colorado i el baix Oriol Mallart, amb la sempre atenta i entusiasta mirada (i orella) de Dani Espasa davant del clavecí o de l’orgue.

El plat fort de la nit, però, era el Magnificat del mestre d’Eisenach. Novament, el rendiment entusiasta de l’orquestra (tot i errades puntuals de les trompetes), del cor i dels solistes va subratllar la joia de l’Advent en passatges tan singulars com el Fecit potentiam o el conclusiu Gloria. I, un cop més, veus i conjunt orquestral van saber estar a l’altura, amb puntuals brillantors com ara les intervencions de la soprano Elionor Martínez Lara, amb una veu de color preciós, de fraseig sinuós i amb bona i eficaç projecció. Especialment afortunats van ser també els obligats solistes d’algunes àries a càrrec de membres de l’orquestra, com ara la violinista Farran Sylvan James o l’oboista Pere Saragossa.

Tot i el retard de vint-i-cinc minuts sobre l’hora prevista (problemes amb l’ streaming, perquè el concert també es podia seguir al Palau Digital), el públic va mostrar el seu entusiasme i, sobretot, les ganes de gaudir de bona música, sigui quin sigui l’aforament.