Crítica de concert

Tornar a casa (que ja tocava!), i amb Albert Guinovart

El pianista barceloní inaugura el cicle d'estiu del Palau de la Música

Albert Guinovart

Palau de la Música, 1 juliol del 2020

És evident que encara no som en la nova normalitat, o en la represa normal, o en l’eufemisme que es vulgui per constatar que el coronavirus ja no és entre nosaltres. Al contrari, hi és i més valdrà que ens ho prenguem seriosament si no volem que el rebrot ens retorni de nou a un dràstic confinament. De tota manera, una abstinència de concerts en directe durant tres mesos i mig començava a ser insuportable. Per tant, el concert de dimecres al Palau de la Música va ser com tornar a casa i trobar-hi un amic de tota la vida. I aquest amic no és altre que Albert Guinovart, enfrontat a un programa a base d’obra pròpia (amb l’estrena de les Cinc novel·letes, escrites durant el confinament), a més dels Valsos poètics de Granados –i també els del mateix Guinovart– i de diverses peces de Chopin.

En entrar al recinte del Palau, i sobretot a la gran sala, els habituals ens miràvem, rere una mascareta i amb gestos tímids de salutació. Crec que molts érem conscients que la vetllada anava més enllà d’un concert convencional. És obvi que no ho era. Però el cert és que qui pensés que el concert era el que menys comptava i que l’important era el valor simbòlic de la reobertura del Palau s’equivocava. Perquè Guinovart va fer un gran concert, gràcies a la seva ductilitat i entrega davant del piano, a la seva generositat expressiva i a la seva capacitat comunicativa. Tot plegat, esclar, amorosit pel seu llenguatge compositiu, de ressonàncies postromàntiques, i amb una escriptura virtuosística, sempre amable en les concepcions tonals i rítmiques. Guinovart és un compositor amb molta personalitat i amb trets distintius, però que mai no es repeteix, cosa que demostra que és un treballador nat.

El públic l'hi va agrair. La disposició no era l’òptima per a un concert, amb les distàncies imposades per la llei. Però es notava una entesa entre escenari i platea i primer pis. I la resposta va ser entusiasta. Quin goig, tornar a casa i fer-ho amb aquestes condicions!

[El cicle d'estiu del Palau de la Música continua aquest dijous amb el recital de l a soprano Serena Sáenz.]