Música

El Concurs Viñas augmenta la dotació dels premis

L'actor Josep Maria Pou serà el pregoner d’una edició en què participen fins a 546 cantants

El 57è Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas engega una nova edició trepitjant fort, amb un increment de la dotació dels diferents premis fins a arribar als 121.000 euros, 6.000 més que l’any anterior. El Premi Oratori Lied que dona la Fundació La Caixa s’incrementa de 5.000 a 10.000 euros i el Premi Mercedes Viñas ofert per Teresa Vilardell per estudiar tècnica vocal amb la mezzosoprano Dolora Zajick ha pujat de 5.000 a 6.000 euros.

La participació també va en augment i assoleix els 546 cantants, una gran majoria dels quals –un 94%– són internacionals. El fenomen coreà continua amb força, mentre que els espanyols representen un tímid 6%. Això és tradueix en 32 artistes, dels quals 8 són catalans.

Les proves preliminars se celebraran del 19 al 23 de gener al Conservatori del Liceu. La prova final al Gran Teatre del Liceu serà divendres 24, i el concert final amb els guanyadors, diumenge 26. “Ja s’han fet deu mil audicions en un concurs que és l’expressió d’un model público-privat a la recerca de les millors veus del futur”, defensa Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Liceu, que per primer cop presidirà el concurs. El tenor mexicà Javier Camarena, que dissabte ofereix un recital al Liceu amb les entrades exhaurides, és un cas paradigmàtic del prestigi que representa per als cantants el Viñas. “Fa quinze anys que va guanyar i és l’únic premi a què s’ha presentat mai”. Altres cantants que han aconseguit el primer premi i després han actuat al Liceu són Vicenç Sardinero; la lituana Violeta Urmana, que ha vingut en diverses ocasions, l'última amb La forza del destino (2012); l’italià Giuseppe Filianoti; la nord-americana Tamara Wilson, que ha vingut amb  Norma (2015) i  Il trovatore (2017); la nord-americana J’Nai Bridges, que va ser la Federica de Luisa Miller (2019), i la lituana Katerina Tretyakova.

L’actor i director teatral Josep Maria Pou, que es declara amant de l’òpera italiana, serà l’encarregat del pregó que se celebrarà dissabte 18 de gener al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. “Com els actors, els cantants han de mostrar una gran tenacitat, entusiasme i una gran preparació. Al pregó parlaré de tot això. Els actors i els cantants formem part d’un mateix ofici que busca emocionar l’espectador”, ha dit Pou. També ha explicat l’impacte que li va causar el primer cop que va participar en una sarsuela a Madrid, a El dúo de 'La africana'. “Després d’un mes i mig d’assaig, quan em vaig trobar dalt de l’escenari, amb l’orquestra i el cor darrere, em vaig cagar de por”.

Miquel Lerín, president de la Fundació Privada Francesc Viñas, ha explicat que es volen dedicar a fer un seguiment dels cantants guanyadors: “Les veus són les mateixes que abans, però no hi ha la mateixa preparació tècnica perquè després puguin desenvolupar una carrera amb condicions”. Garcia de Gomar, que també es va plantejar, quan estudiava per ser cantant líric, presentar-se al Viñas –però ho va desestimar per evitar el fracàs: ”No guanyar et pot afectar molt”–, diu que tenen en ment desenvolupar el projecte de Liceu Opera Studio en col·laboració amb el Concurs Viñas pel 175è aniversari del Liceu el 2022.

"És més interessant descobrir veus joves boniques que escoltar-ne de grans"

Ramon Vilardaga agafa d’una revolada el programa del Concurs Viñas per mirar qui s’ha presentat. No hi troba el baríton Joan Garcia Gomà, que serà Barone Douphol a La traviata de Sabadell. Cada gener és l’efervescència per aquestes dates. Fa vint anys que no es perd el Concurs Viñas: anota meticulosament les seves puntuacions al programa i elabora excels amb els resultats per veure com se situa la seva valoració respecte a la del jurat. Segons els seus càlculs, la desviació sol ser d’un 20%. Correcte.

“Per a mi és més interessant descobrir veus joves boniques que escoltar-ne de grans, per més consagrades que estiguin”, diu aquest abonat del Gran Teatre del Liceu des del 1974 i de l’Òpera de Sabadell des del 1993. ¿El nivell dels concursants del Viñas? “Cada cop és més alt i el jurat fa una millor tria: abans encara et trobaves amb algun cantant que es quedava mut en el concert final, i ara això no passa”.

El capítol del jurat, tanmateix, és el més pelut. “Sobretot a la primera prova cauen molts cantants bons i t'endús moltes sorpreses”. D’altra banda, aquest informàtic jubilat lamenta que el jurat de la prova final estigui integrat no tant per cantants (només n’hi ha dos) sinó per gestors de teatres, que tenen un criteri allunyat del cant. Si bé al Liceu és carn de galliner, al Conservatori de Nou de la Rambla es posa ben a prop, a tercera fila, per no perdre’s detall de la desfilada de veus. Sorprès perquè el jurat no sol alçar els ulls dels fulls de puntuacions –“gairebé no miren els cantants ni valoren la seva expressió corporal”–, Ramon Vilardaga està convençut que aspectes com el pianista que acompanya els cantants o l'ordre de sortida en sessions maratonianes poden marcar les puntuacions de manera definitiva.

Per als amants de la lírica el concurs és una escola ideal: “He après a valorar aspectes en la veu que abans em passaven desapercebuts”, explica. “Segueix les proves amb molta intensitat i s’enfada molt si tomben un cantant que li agrada”, afegeix la seva dona, Montse Gaillard. Ella reconeix que de vegades sent llàstima pels concursants que esmercen tants esforços per venir a Barcelona. Al Liceu formen amb altres espectadors un grupet incondicional que a les semifinals fa travesses sobre qui guanyarà. “La il·lusió la tenen tots els concursants que es presenten, però guanyen ben pocs”, diu Vilardaga.