El nomenament de Ferran Mascarell com a conseller de Cultura de la Generalitat va deixar ben clar que a les files de Convergència i Unió no tenien ningú, com a mínim de la mateixa alçada curricular, per assumir el càrrec. Una vegada que Xavier Trias sigui nomenat batlle, la coalició passarà a gestionar també la cultura de la ciutat de Barcelona, i ho farà amb tota probabilitat posant al capdavant de la regidoria Jaume Ciurana, fins ara forjat a l'oposició, entre altres, en temes culturals.
Ciurana tindrà, al nostre entendre, una gran responsabilitat, ja que si una cosa pot distingir una ciutat d'una altra avui en dia són justament les manifestacions culturals, enteses en sentit ampli, des de l'arquitectura i el patrimoni material fins a la cultura viva i avantguardista de les arts escèniques i musicals. Ciurana rebrà en herència una de les joies dels últims anys del govern socialista a l'Ajuntament. Ens referim a l'Institut de Cultura (ICUB), que durant els dos últims mandats ha dirigit Jordi Martí. Martí va arribar una mica peix al càrrec, però ha fet molt bona feina i no hi ha dubte que ha demostrat preocupació per la cultura, des de les arrels fins a les grans manifestacions artístiques de la ciutat.
Desfer per desfer
Amb les contradiccions i els problemes interns propis de qualsevol institució, Jordi Martí no sols ha resolt les problemàtiques específiques de diverses àrees de coneixement, sinó que ha engegat un gran projecte de futur com són les fabriques de creació -la majoria de les quals s'han anat posant en funcionament en els últims mesos-. Tot i que en alguns casos encara hi ha qüestions per definir, la recuperació d'espais industrials per al conreu de la cultura és un fita i una aposta decidida per la qual els nous governants haurien de seguir treballant i a la qual haurien de seguir desenvolupant, i és una qüestió en què no valen les renúncies -a les quals tenen tanta tirada els representats polítics- perquè es tracti d'un projecte aliè.
El seny i la saviesa es demostren respectant aquelles accions i polítiques que són útils a la societat, i no tenim més remei que esperar que el senyor Ciurana demostri ambdues virtuts quan assoleixi la màxima dignitat cultural de la ciutat. Que les ganes de manar, que de ben segur té, no el portin a canviar per canviar, a desfer per desfer.
