ART
Cultura 06/07/2012

'La conversió de sant Pau' veu la llum

La conversió de sant Pau era fins fa poc un quadre ennegrit, ple de cràters, oblidat i sense firma. El MNAC l'ha recuperat, n'ha descobert l'autoria i l'ha restaurat. Té sala pròpia fins al 30 de setembre.

Sílvia Marimon
2 min
L'obra de Maíno s'exposa al MNAC amb un vídeo de resum de tot  el procés  de restauració.

BARCELONA.Juan Bautista Maíno (Pastrana, 1581 - Madrid, 1649) segurament hauria agraït a la casualitat i a un trasllat el fet que la seva obra La conversió de sant Pau no hagi caigut en l'oblit. El cap del gabinet de dibuixos i gravats del MNAC, Francesc Quílez, va descobrir el quadre de manera accidental. Estava recolzat en una paret de l'entrada de l'antic Museu d'Art Modern i va decidir no passar-hi de llarg. La intuïció li va dir que sota la capa negra provocada pel foc, els cràters i les bombolles, hi havia una obra d'un gran valor. Tothom era escèptic, "l'únic que creia que podia ser una gran pintura era el Quílez", reconeix la cap de l'àrea de restauració i conservació preventiva del MNAC, Mireia Mestre.

Les radiografies, la restauració i una petita tela de Maíno preparatòria del quadre, que un col·leccionista privat de Madrid ha prestat al MNAC, han demostrat que Quílez té un bon olfacte. La conversió de sant Pau , que en un principi s'havia atribuït al pintor valencià José Vergara, és de Maíno, "obre noves vies d'investigació i trenca alguns tòpics" de la histografia de l'art, assegura Quílez. Poques obres d'aquest pintor nascut a Guadalajara, gran amic de Velázquez i professor de dibuix de Felip IV, han sobreviscut fins als nostres dies. "Amb prou feines superen les quaranta", assegura Quílez. Un total de deu corresponen al Retaule major de les quatre Pasqües , pintat per a l'església de Sant Pere Màrtir de Toledo i "considerat com una de les produccions més rellevants de la pintura espanyola del segle XVII", afirma Quílez.

Maíno va viure a Roma entre el 1605 i el 1610, i es va impregnar de l'estil i la tècnica de Caravaggio. Maíno, però, no imitava, sinó que reinterpretava i renovava. "El descobriment d'aquest quadre demostra que Maíno no era tampoc un pintor tenebrista. Quan l'hem restaurat hem descobert una gran riquesa cromàtica", assenyala Quílez. El rostre de Jesús, molt semblant al del retaule de l'església de Toledo, i les pinzellades enèrgiques són altres elements que han ajudat a atribuir a aquest autor La conversió de sant Pau. També ha estat clau el petit quadre preparatori, del qual es va fer ressò el butlletí del Museu del Prado el 1991, i que pertany a un col·leccionista privat.

Fins al 30 de setembre La conversió de sant Pau té sala pròpia al MNAC. Al costat de la gran tela de Maíno hi ha el petit quadre preparatori, i al fons de la sala les radiografies que demostren com estava de malmès el quadre -s'hi havien fet estrips, retocs i repintades- i el vídeo amb el procés de recuperació. El cost de la restauració ha estat de 30.000 euros i l'ha finançat la fundació BNP Paribas.

stats