"La creació artística és el regne de les incerteses"

BarcelonaQuan Jaume Cabré escriu, ja sigui una novel·la de mil pàgines o el més breu dels contes, arriba a sentir-se Déu. Quan tanca el document, però, es treu la vestidura divina i baixa al regne dels mortals. Així ho va explicar -amb sentit de l'humor i amb una senzillesa admirable- davant el centenar llarg d'assistents a la inauguració de la setena edició de Kosmopolis. La conversa entre l'escriptor i el professor i assagista Xavier Pla, culminada amb un breu però eficaç recital de violí d'Helena Satué, va suposar una bona aproximació a l'univers creatiu i el mètode de l'autor de Jo confesso i una quinzena de llibres més.

"De tots els escriptors de la generació dels 70 és el més tenaç, persistent i ambiciós, el més fidel als seus orígens literaris i a la llengua", va dir Pla, que en cap moment va camuflar l'admiració per una obra que amb els anys "guanya complexitat i sofisticació". Al llarg d'una trajectòria literària que va arrencar el 1974 amb el llibre de contes Faules de mal desar (Selecta), Cabré ha hagut de contestar en desenes d'ocasions per què escriu. Ahir ho va tornar a fer: "No té resposta. O en té una de molt breu: no puc no fer-ho. No puc deixar-ho i no em puc plantejar altres raons per aquesta cosa aparentment simple". Un dels motius que va motivar Cabré a l'escriptura va ser la lectura: s'hi va posar probablement motivat per la pregunta "Sóc capaç de fer una cosa així?". En prosa, els autors que més el van enlluernar de jove van ser Thomas Mann, Marcel Proust, Lev Tolstoi i Narcís Oller. En poesia, Ausiàs March i Jacint Verdaguer. "Tots aquests autors tenen en comú que la paraula té un poder que va més enllà de les possibilitats imaginables", va assegurar.

"Els guions són per dimarts"

Molt abans de publicar Les veus del Pamano (2004), abans encara de L'ombra de l'eunuc (1997) i de Senyoria (1991), Cabré va ser un dels guionistes de la sèrie La granja (1988-1991). "En el moment en què em vaig descobrir fent guions em vaig adonar que era una manera de mantenir fresca la capacitat d'explicar -recordava Cabré-. Els guions són per dimarts. Per divendres no, per dimarts, sempre dimarts. Si el final no et convenç o hi ha un dels personatges que et queda deslligat, ho has de solucionar ràpidament. A més, el guió et permet treballar en equip, una bona possibilitat per continuar aprenent". Cabré va reconèixer que un dels grans plaers de tot aquell que es dedica a l'art és "no perdre la capacitat d'admirar", si bé a l'hora d'enfrontar-se amb la creació va admetre una gran fragilitat: "La creació artística és el regne de les incerteses -va dir, abans de matisar el punt de vista-: en art i en creació, de certeses se'n tenen ben poques. De contradiccions, en canvi, se n'experimenten moltes".

L'últim tram de la conversa amb Xavier Pla va centrar-se en l'última novel·la, Jo confesso , "el més gran impacte internacional dels últims anys de la literatura catalana". L'última de les cinc traduccions publicades fins ara ha estat la polonesa, i en només cinc dies a les llibreries ja ha venut 15.000 exemplars. "És una novel·la total, global, un univers narratiu que vol suplantar el món", va dir Pla, que va fer referència a "la fusió del temps i l'espai amb una llibertat narrativa admirable", a "l'aproximació al mal en majúscules" i a la "visió de gran complexitat". Cabré va escoltar els elogis sense voler afegir-hi gran cosa, perquè ja pensa en el pròxim llibre. "Treballo matí i tarda, però no sé què en sortirà: potser una novel·la, una nouvelle o un conte, és massa aviat per dir-ho", va reconèixer.