La crítica de 'Cinquanta ombres més fosques'

Nova YorkEl gran quid del fenomen de ‘Cinquanta ombres d'en Grey’ és que ha tret un sexe heterosexual 'escandalós' -amb els seus fuets i les seves normes- fora de les ombres i l'ha portat a la corrent 'mainstream'. Madonna i el fotògraf Helmut Newton ja van inflar aquesta mateixa bomba fa temps, convertint dominació, submissió i joguines en un espectacle acceptable. Però sembla que va caldre una escriptora tan terrible com E. L. James, l'autora de la trilogia ‘Cinquanta ombres d’en Grey’, per arribar al clímax comercial. El resultat és un conjunt de llibres 'bestseller', una pel·lícula d'èxit (basada en el primer llibre) i ara una seqüela, ‘Cinquanta ombres més fosques’, que fa de mal recomanar.

Bé, no del tot, perquè sempre és instructiu veure de quantes maneres diferents una pel·lícula pot anar malament i endevinar què va passar entre la primera cinta i la segona. Malgrat els seus defectes, ‘Cinquanta ombres d'en Grey’ tenia una directora competent, Sam Taylor-Johnson, que es va esforçar a aconseguir una pel·lícula que es deixava veure en permetre que hi hagués lleugeresa i gràcia. També tenia una estrella natural, Dakota Johnson, un d'aquests encants que poden deixar anar frases dolentes amb tanta gràcia que, al cap d'una estona, no t'importa la qualitat. T’atreia i feia que la teva atenció i les teves esperances caiguessin sobre ella en comptes de les ximpleries que l'envoltaven. Era una arma sigil·losa.

Per això estava esperant veure Miss. Johnson a ‘Cinquanta ombres més fosques’, fins i tot sabent que seria una cursa dura. Un cop més, la història implica un idil·li ara-sí-ara-no entre Anastasia Steele (Dakota Johnson) i el seu nòvio multimilionari, Christian Grey (Jamie Dornan), un tipus amb músculs esculpits, joguines cares i problemes tristos. Passen coses recargolades: es dispara una pistola, un aspirant a violador és castigat i Anastasia està lligada de peus i mans. Sobretot, ella avança i es fa enrere, miola i gemega, i se sorprèn cada vegada que en Christian intenta dominar-la fora de l'habitació amb un comportament d’assetjador que generalment condueix a una ordre d'allunyament.

Tenint en compte, com es diu, que E. L. James i Taylor-Johnson es van enfrontar en el rodatge de la primera pel·lícula, és fàcil d'endevinar qui és el jugador dominant a 'Cinquanta ombres més fosques', i no és precisament el nou director, James Foley. Com que és un professional amb crèdit, suposo que no és finalment responsable de la ineptitud de ‘Cinquanta ombres més fosques’, que té des de problemes de continuïtat fins a un guió –gens sorprenentment– risible. També hi ha canvis bruscos en el to, carrerons sense sortida i actuacions planes, incloent-hi la de Dakota Johnson. El sexe és tens i certament sembla cremar calories (en Christian gira l’Anastasia com una truita), però finalment empal·lideix al costat d'un fetitxisme de luxe. L'ús del gelat de vainilla Ben & Jerry, però, és un gran ‘product placement’.