'Fast & Furious: Hobbs & Shaw', la família creix amb un 'spin-off' concebut per Dwayne Johnson

Crítica de la nova entrega de la saga d'acció més popular de l'última dècada

Director: David Leitch. Guió: Chris Morgan a partir de personatges creats per Gary Scott Thompson i Drew Pearce. 135 min. Estats Units i Regne Unit (2018). Amb Dwayne Johnson, Jason Statham, Idris Elba i Vanessa Kirby.

A 'Fast & Furious' se li ha de reconèixer una resiliència notable per ser una franquícia que porta gairebé dues dècades en actiu, anant sempre a més pel que fa a la capacitat de generar estrèpit i teixir una serialitat aparentment simple però efectiva. La darrera entrega, 'Fast & Furious: Hobbs & Shaw', no encaixa dins la saga com una seqüela, sinó com un 'spin-off' a través del qual Dwayne 'The Rock' Johnson posa el focus en el musculat agent Luke Hobbs, acompanyat en aquesta ocasió per Deckard Shaw (Jason Statham), que abans-d'ahir se'ns presentava com a nèmesi i avui com a antiheroi redimit; potser perquè ell també té una família per estimar i protegir, i aquesta és la clau de la supervivència en l'univers 'Fast & Furious'. És precisament la seva germana Hattie (Vanessa Kirby, inesperada heroïna d'acció amb pestanyes a l'estil Amy Winehouse) qui posa en marxa els esdeveniments, perquè és portadora d'un virus letal perseguit per una pèrfida corporació que vol provocar una epidèmia global i que té com a braç executor un Idris Elba mig home, mig màquina. Tot i constatar que actualment la sèrie té més a veure amb la hipèrbole superheroica que amb les carreres de cotxes clandestines dels seus inicis, 'Hobbs & Shaw' funciona, sobretot, com a 'buddy movie' en negatiu, on els protagonistes no desaprofiten cap ocasió per perdre's en digressions a còpia de dards verbals, cosa que contribueix a la sensació d'esgotament que s'apodera del film en el darrer acte, quan pretén recuperar el fil i aprofundir en les arrels del personatge principal sense que ningú ho hagi demanat.