'Mascotes 2': la variant amb animals de 'Toy story' torna amb una seqüela insípida i un pèl rància

BarcelonaDirecció: Chris Renaud i Jonathan del Val. Guió: Brian Lynch. 96 min. Estats Units, França i Japó. (2019). Animació.

La primera 'Mascotes' no enganyava: era un film creat a remolc de 'Toy story' en què les joguines deixaven pas a animalons que també tenien vida pròpia quan els humans marxaven de casa. Aquesta seqüela, a més, coincideix amb l'últim capítol de la saga de Pixar en què el gos protagonista, en Max, esdevé una figura en qui pares i mares poden projectar les seves obsessions hiperprotectores. Malgrat aquest esquer per a adults, 'Mascotes 2', més fluixa que la seva predecessora, no reïx a l'hora d'imitar Pixar en un dels seus principals mèrits: resultar atractiva als grans sense deixar d'adreçar-se a la mainada. Els responsables del film mostren tan poca confiança en la força de la història central, l'escapada de cap de setmana al món rural de la família d'en Max, que la combinen amb dos relats més que tenen en la incorporació de la gosseta Daisy un dels seus únics atractius. 'Mascotes 2' es mostra tan conservadora en la seva visió del cinema infantil com en el sistema de valors que defensa, amb personatges com l'heroi caní veterà de l'Amèrica profunda (amb la veu de Harrison Ford) que inculca coratge vella escola al pixapins d'en Max.