Crítica de sèries

'España de Borbón', d'Albert Pla: la versió hispana i 'youtubera' de 'The Crown'

El músic experimenta amb el format de websèrie en una repassada als “grans èxits” borbònics

'España de Borbón'

Creada per Albert Pla. En emissió a www.albertpla.com/espana-de-borbon/

“Potser d'aquí cent anys se li permet a algú dir alguna cosa sobre Felip VI. Però mentre segueixi sent rei... poca conya, que te'n vas al talego”, comenta Albert Pla al final del capítol III d' España de Borbón, la sèrie sobre aquesta dinastia monàrquica que ha anat penjat a YouTube aquests últims mesos de confinament. No és el primer cop que el músic s'inspira en els sobirans per a la seva obra, només cal recordar temes ja clàssics com Carta al rey Melchor. Però aquest cop Pla s'estrena com a creador de websèries per fer una bona repassada a les biografies, el llegat i l'empremta d'aquesta nissaga de reis espanyols.

A través de tretze episodis (11 capítols, més un prefaci i un pròleg) que amb prou feines arriben als quatre o cinc minuts de durada cadascun, l'artista ressegueix la història no oficial de tots els membres de la saga, de Felip V a Joan Carles I. En recorda les pèrdues territorials més sonades, els desastres internacionals, la megalomania urbanística (sobre Carles III, el “millor alcalde de Madrid”, diu que “va aconseguir construir la capital més lletja d'Europa”), la seva afició a “muntar guerres civils” i bombardejar Barcelona, els adulteris i descendents no reconeguts (amb especial menció per a Albert Solà, l'autoproclamat primogènit de Joan Carles de la Bisbal), l'acumulació de riqueses, l'ostentació de privilegis i la perpetuació de dinàmiques polítiques poc democràtiques.

Ja des del prefaci, Albert Pla deixa clar que una sèrie com aquesta a l'estat espanyol només és possible des de l'autoproducció, atès que les plataformes, les productores, les televisions, les marques i la majoria de mitjans de comunicació fugen d'estudi quan es tracta d'endinsar-se en aquest tema des de la necessària perspectiva crítica. Però Pla no s'arronsa i fins i tot es munta el seu propi “ product placement”.

España de Borbón no només és la variant estripada i republicana de la típica sèrie històrica o de ficció sobre una monarquia. Artista sempre inquiet, Pla converteix aquest projecte en el seu laboratori de proves videogràfic. I experimenta amb les possibilitats creatives de YouTube des del fes-t'ho tu mateix, el pressupost mínim i l'estètica punk que també practiquen altres videoartistes historiadors com Kikol Grau. No hi ha cap capítol d' España de Borbón igual. Tots presenten alguna particularitat estructural, estètica, narrativa o autoreferencial.

Així et pots trobar que en un episodi Pla respon a comentaris i crítiques dels usuaris, per tot seguit discutir amb el “robot de YouTube” [sic] els mecanismes de censura i control d'aquesta plataforma. I ho aprofita per comentar per què no va poder penjar la sèrie a Facebook. En el capítol VI elabora una crítica sobre les retòriques discursives que recorren a l'èpica també en aquests casos. I en el VII, desplega una ucronia en què imagina què hauria passat si Sofia, i no pas Joan Carles, hagués sigut l'adúltera de la parella, per posar així de manifest el masclisme inherent a les monarquies. En el següent, reincideix en l'anàlisi de la vida sexual i romàntica en aquest cas dels primers Borbons... amb una partida del FIFA entre el Barça i el Rayo Vallecano de fons. L'episodi número XI és un constant joc meta sobre el procés d'edició de la mateixa sèrie. I també la constatació, per si en quedava algun dubte i a falta de crèdits, que Albert Pla és l'autor únic i total d' España de Borbón. Només ho podia fer ell.