Crítica de sèries

'Mrs. America': la líder de l'antifeminisme nord-americà

La HBO estrena la sèrie en què Cate Blanchett s'enfronta a la segona onada de feminisme

'Mrs. America'

Dahvi Waller per a Hulu. En emissió a la HBO Espanya

“Aquest és el nostre Vietnam”, sentencia Gloria Steinem (interpretada per Rose Byrne) al candidat presidencial demòcrata George McGovern quan el pressiona perquè defensi la legalització de l'avortament. Som a l'any 1972 i els Estats Units viuen la marea provocada pel moviment feminista que encapçalen, entre d'altres, Steinem, Betty Friedan, Shirley Chisholm i Bella Abzug. Totes defensen també l'aprovació de l'ERA, la proposta d'esmena a la Constitució dels Estats Units per a la igualtat de drets de les dones que esdevé el centre del debat polític i l'inici d'una guerra cultural entre feministes i reaccionàries. A l'altra cantó del camp, Phyllis Schlafly (Cate Blanchett) lidera les veus en contra provinents dels sectors republicans més conservadors.

Creada per la canadenca Dahvi Waller, Mrs. America repassa des de la ficció aquests anys clau per a la lluita pels drets de les dones. Però pren com a punt de partida la seva gran antagonista, Schlafly. Una idea interessant i tot un repte, això de recordar la història de la segona onada del feminisme des de la seva gran rival. La Schlafly encarnada per una sempre esplèndida Cate Blanchett defuig la simplificació o la caricatura fàcil. I tanmateix, el primer episodi de la sèrie resulta un pèl obvi en la presentació del personatge.

El capítol inaugural s'articula a partir d'una constant dialèctica en què la determinació de la protagonista d'oposar-se al feminisme es mostra a través de l'experiència que ella mateixa viu d'aquesta realitat masclista que s'entesta a negar: ha de sortir en biquini en un congrés polític, en les reunions amb altres homes la interrompen constantment i li demanen que faci les tasques més administratives, el marit li recorda que els homes no es casen amb dones més joves quan intercedeix per la cunyada soltera...

Aquest joc dialèctic poc subtil continua a l'inici del segon episodi. Schlafly i el seu marit proclamen en veu alta el tòpic aquell que les feministes no agraden a ningú i resulten avorrides. La seqüència següent presenta la glamurosa Gloria Steinem assistint amb la seva atractiva parella a una festa top al Guggenheim per presentar Ms., la revista de capçalera de les feministes. Però l'aparició de Steinem i la resta de companyes de la segona onada enriqueix la sèrie, sobretot quan el retrat individual dona pas al col·lectiu.

Mrs. America transmet el remolí d'energia que va recórrer la segona onada de feminisme, i que també va mobilitzar les seves opositores. S'agraeix que Waller plasmi el moviment en tota la seva diversitat, les seves mancances (les exclusions o marginacions de lesbianes i afroamericanes) i els seus enfrontaments. La pantalla vibra quan les protagonistes s'organitzen, discuteixen, rivalitzen i intercanvien idees. Mrs. America mostra dones que parlen de poder i plantegen estratègies per aconseguir-lo que no sempre resulten còmodes i inqüestionables. Però s'agraeix que una sèrie sobre lluita feminista vagi més enllà de les eufòriques manifestacions de sororitat o de les proclames unitàries.

Mrs. America retrata la segona onada des de la seva dimensió col·lectiva i diversa. Cada episodi es dedica a una figura del moviment o de l'oposició. En els quatre primers episodis hem vist Schlafly, Steinen, la pionera Betty Friedan i Shirley Chisholm, la primera dona afroamericana a presentar-se com a candidata a la presidència dels Estats Units –que va rebre poc suport de les seves companyes blanques–. Amb ànsies de conèixer la resta de les protagonistes.