Crítica de sèries

'Podría destruirte': la fràgil narrativa del consentiment

La sèrie de Michaela Coel explora els reptes de les relacions sexuals en l'era de Tinder i Grindr

'Podría destruirte'

Michaela Coel per a BBC One i la HBO. En emissió a HBO España

Alguns dels moments més intensos de la ficció televisiva contemporània giren al voltant del consentiment sexual. Al ja històric American bitch, el tercer episodi de l'última temporada de Girls, Lena Dunham desgrana com la protagonista acabava, gairebé sense adonar-se'n, en una situació de sexe no consensuat que a ella mateixa li seria difícil descriure com a tal. A Podría destruirte ( I may destroy you), Arabella, la novel·lista que encarna la també creadora Michaela Coel, no és conscient fins al final del segon episodi que ha sigut víctima d'una violació després que algú afegís droga a la seva copa una nit de marxa. No és casualitat que ens trobem davant de dues sèries (en podríem citar d'altres) de dones creadores que aborden les dificultats de les narratives al voltant del consentiment i les agressions sexuals, en una era en què per fi s'atorga veu a les dones víctimes i en què es desmunten els patrons fixats fins ara sobre quina havia de ser la reacció d'una agredida. La figura de la protagonista escriptora s'ha tornat un lloc comú de les ficcions amb perspectiva femenina (i les versions gairebé caricaturesques com Valeria de Netflix així ho corroboren), però en sèries com Girls i la que ara ens ocupa,  Podría destruirte, resulta clau que siguin precisament narradores professionals les que s'enfronten al dilema d'articular l'experiència d'una agressió que no ha tingut lloc com sempre els havien explicat.

Michaela Coel es va donar a conèixer amb la molt reivindicable Chewing gum, una sèrie que feia una lectura en femení a la comèdia juvenil de pèrdua de la virginitat. Podría destruirte suposa tot un canvi respecte a aquesta primera obra. No només pel registre més dramàtic i de maduresa que comporta el punt de partida, malgrat que l'humor segueix present en gairebé tots els episodis. També per com varia l'imaginari respecte a la protagonista afrodescendent. Si a Chewing gum Cole donava vida a un personatge típic del realisme social britànic, a Podría destruirte, en canvi, imagina Arabella com una escriptora d'èxit, forjada en part a les xarxes socials, que gaudeix fins a cert punt dels privilegis que la indústria editorial li atorga per ser l'autora de moda.

A través, sobretot, dels dos millors amics d'Arabella, l'aspirant a actriu Terry (Weruche Opia) i el monitor de gimnàstica Kwame (Paapa Essiedu), la sèrie explora l'ampli espectre del consentiment i l'agressió en un panorama, el de l'era de Tinder i Grindr, de suposada llibertat sexual. Podría destruirte planteja fins a tres situacions diferents més en què una trobada sexual esdevé sobre la marxa o en el record una experiència d'abús perquè un dels participants pren decisions no consensuades amb l'altre. Però no a manera d'inventari sobre el tema. Coel amplia i complica les experiències de vulnerabilitat, també des de la classe social, la raça o la homosexualitat. I és prou valenta per qüestionar certes reaccions de la víctima quan Arabella s'enlluerna amb el presumpte poder que li atorguen les xarxes a l'hora de compartir el seu testimoni.

Els dos últims episodis de la sèrie, que no s'estrenaran fins ja entrat l'agost, redunden i expliciten des de la metaficció el repte que suposa construir una narrativa al voltant de les conseqüències d'una agressió sexual i com les fórmules apreses o donades per resoldre i concloure un relat no són satisfactòries en aquests casos. Per cert, ¿al fet que durant segles no s'hagin pogut amb prou feines formular aquests relats també n'hem de dir censura?