Una crucifixió com a transformació i elevació

El coreògraf sevillà Juan Carlos Lérida desconstrueix els pals del flamenc a ‘Doce’, un viacrucis

Després d’'El monte de los olivos' i 'Máquinas sagradas', el coreògraf sevillà Juan Carlos Lérida aborda la cinquena entrega del seu ambiciós projecte 'La liturgia de las horas', una part que ha batejat amb el títol cabalístic de 'Doce' i que es podrà veure del 26 al 29 de setembre al Mercat de les Flors. «'Doce' perquè dotze era el nombre d’apòstols, dotze són les hores del dia que podem viure, dotze com el compàs del flamenc i dotze com els símbols del zodíac», ha explicat Lérida aquest dijous durant la presentació de l'espectacle. 

Aquest “heretge” del flamenc –tal com ell mateix es defineix– va abandonar Sevilla el 1986 per tirar endavant la seva investigació en el camp del “flamenc empíric”, allunyat de tota tradició i cotilles estilístiques. En aquesta peça ha volgut centrar-se en la relació entre els oficis i el viacrucis de Jesucrist. “A Andalusia les processons de Setmana Santa són una tradició molt arrelada, i Lérida es fa seva una cultura i una litúrgia en la qual s’impliquen moltes confraries i artesans de tota mena”, ha aclarit Àngels Margarit, directora del Mercat. “Tothom té una idea sobre Jesucrist, és cultura pop, i jo ho recullo com un acte sagrat; com més gran em faig, més sagrat ho veig”, ha afegit el coreògraf. “Ho van fer molt bé, els de la Bíblia, van descriure una ascensió, i això m’ha ajudat a centrar la idea de com pensar un projecte gran: de fet, aquesta història és una excusa per explorar també la relació mestre-deixeble, i penso que els bons mestres són els que se’n van: jo mai seré un mestre”, ha rematat. 

Discontinu i heterogeni

'Doce' compta amb dotze artistes d’horitzons ben diversos, amb ballarins de flamenc –Carmen Muñoz, Rosanna Terraciano i Andrea Antó–, de contemporani –Vicent Colomes, Karen Mora o Raúl Lorenzo–, i de danses urbanes –Adrián Vega–, així com també amb l’actor-físic Oskar Luko, la 'videomaker' Valeria Stucki, el cantaor Jorge Mesa i el músic François Ceccaldi. En conjunt ofereixen una proposta de música i ball sense dramatúrgia: “No és una coreografia lineal, però hi apareixen moltes imatges”, adverteix l’artista, actual resident del Graner i professor de flamenc a l'Institut del Teatre. “L’espectador que coneix la tradició cristiana hi trobarà referents, i el que no, podrà seguir aquesta història d’ascensió sense problemes”. 

El coreògraf, que declara haver superat la crisi d’inspiració que va patir després la trilogia que va dedicar als cossos del flamenc ('Al cante', 'Al baile' i 'Al toque'), veu la crucifixió de Jesucrist com un “acte d’elevació i transformació”, una metamorfosi que els dotze intèrprets cossifiquen en un moviment al ritme del batec del cor: “M’imagino Jesús crucificat, connectat interiorment amb la seva respiració i concentrat, igual que els ballarins, que poden estar màximament extenuats i alhora controlar el pols, el temps i l’espai”. Per tenir aquest estat de crispació exterior i pau interior, Lérida ha ideat una coreografia que es basa en el flux: “Volia crear un esdeveniment de vibració extrema en els cossos basada en el pols, que es va accelerant; així s'assoleix una expiació a partir de l’excés, del zapateado, tot plegat perquè el cos no es dissolgui sinó que mantingui la forma”. En aquesta recerca, l’artista ha treballat amb els pals del flamenc per desconstruir-los: “He intentant trobar les fissures perquè els cossos que no estan avesats al flamenc no se sentin impossibilitats, i així es fonen estils i sexes”.

Ascens a Montjuïc

'La liturgia de las horas' és un projecte associat al Mercat de les Flors que Lérida preveu realitzar de forma íntegra en un futur tant a Barcelona com al Festival Flamenc de Düsseldorf, i que implicarà un “esdeveniment” de dotze hores. Mentrestant, ja està treballant en el pròxim quadre, la 'Resurrecció', i per això ha pensat fer un ascens a la muntanya de Montjuïc acompanyat d’un altre ballarí.

Més continguts de