"La Cubana hauria nascut al segle XXI? Seria difícil"

BarcelonaLa Cubana arribarà per fi a Barcelona amb l'espectacle Adeu Arturo. Serà el 2 de febrer, més d'un any després del previst, a causa de la pandèmia, i faran temporada durant quatre mesos. L'obra estava a ple rendiment a Madrid quan el covid va fer tancar els teatres i van marxar "cames ajudeu-me". Un cop recuperats els decorats i el vestuari nou mesos després, arribaran al Teatre Coliseum amb un espectacle del qual només donen pistes falses però del qual se sap que "és una festa, un cant a la vida i a l'alegria", diu el director de la companyia, Jordi Milán. També se sap que hi actua un guacamai, que, "com els nens actors de Billy Eliott, té covers", i per tant en total surten tres aus en escena. Adeu Arturo es va estrenar el 2018 al Teatre Olympia de València i fins avui ja l'han vist més de 300.000 espectadors en 30 ciutat de l'estat. La idea era celebrar els 40 anys de la companyia quan l'obra aterrés a Barcelona el 2020, i complementar-ho amb una exposició històrica a Sitges. Finalment, la mostra tancarà un mes abans de la inauguració de l'espectacle.

L'obra arriba després de Gente bien, del 2017, que la companyia no va treure de gira. Adeu Arturo tindrà una adaptació per a Barcelona, com han fet amb totes les ciutats de la gira, i s'ha hagut de remuntar després de l'aturada pandèmica, amb el cost que això implica en un espectacle d'onze intèrprets. "És arriscat, perquè tenim poc temps d'explotació. Una altra companyia no ho hauria fet, però no ens podíem imaginar un espectacle que no passa per Barcelona. I en català. Sempre ho he traduït per compromís i respecte", assenyala Milán. Faran set funcions setmanals, inclosa la matinal de diumenge. La Cubana torna en un escenari que els va com anell al dit, i on el 2007 ja van reestrenar Cómeme el coco, negro per reobrir la sala.

Sobre el protagonista, el famós Arturo, en donen pocs detalls. Però sí la idea habitual a La Cubana de "parlar del teatre" i fer "un carpe diem constant". El personatge considera que cal "deixar-se estar de punyetes" i no pensar en el demà, sinó en l'avui, una idea que lliga amb l'estat postpandèmic. És "una bogeria" marca de la casa, apunta Milán. "No sé si La Cubana hauria nascut al segle XXI. Seria difícil –afirma–. Perquè la bogeria està encotillada, per les normatives, pel que és políticament correcte, que està molt bé però a l'hora de crear no va gaire bé. Sense llibertat no hi ha bogeria i sense bogeria no hi ha creació i sense creació no hi ha art", sentencia.