Sant Jordi d'estiu

El dia del llibre, la rosa, la mascareta i els colzes

Escriptors i lectors es passegen per les llibreries barcelonines per reivindicar la literatura

No és un dia d'estiu com qualsevol altre, però per ser justos tampoc és un Sant Jordi en tota regla. Aquest híbrid estrany, derivat de tres mesos de confinament amb llibreries tancades al públic i l'anunci la setmana passada de més restriccions, ha aconseguit malgrat tot atreure lectors fidels a la caça de nous títols. A Barcelona, a la llibreria Ona de Pau Claris, una dona carrega el darrer llibre de Joël Dicker, el de Carles Puigdemont, la nova novel·la de Care Santos i la de Sebastià Alzamora. Cada exemplar té més de 500 pàgines. "És per si ens tornen a confinar", es justifica a la noia que l'atén a la caixa.

Una vintena de persones deambulen per l'establiment sense les cues ni les aglomeracions tan característiques del 23 d'abril. Per a aquest nou dia del llibre i la rosa no cal tenir el títol triat: es pot voltar i remenar amb calma abans de decidir-se. Els escriptors s'han quedat sense les signatures maratonianes i es passegen per les llibreries alliberats dels horaris impossibles que els feien anar amunt i avall per ser omnipresents arreu. Per això l'arribada de Jordi Cuixart acompanyat de Marcel Mauri es rep com un regal sorpresa a l'establiment.

El president d'Òmnium interromp Màrius Serra –que estava firmant llibres per deixar-los a l'Ona– amb la pregunta que fa a tothom: "Com estàs, com estàs?" Els ulls brillen d'il·lusió per sobre les mascaretes, que són un recordatori persistent de la imposada distància de seguretat. Quan l'editor Emili Rosales travessa la sala amb Xavier Bosch i Núria Pradas, l'alegria es converteix en eufòria. "Quina sort trobar-vos aquí!", exclama Cuixart mentre se saluden amb els cops de colze de rigor. Al seu voltant es forma una corrua de clients estupefactes. 

El dia del llibre de l'estiu

"Aquí és on hem de ser, al costat de la cultura. Amb serenor, sense acritud i amb ganes de seguir lluitant", assegura Cuixart, que celebra retrobar-se amb els escriptors, amb qui ha estat intercanviant cartes des de la presó. "La repressió no ha pogut desunir-nos", diu el president d'Òmnium, i afegeix que cal "alçar la veu i sortir al carrer" davant "tots aquells que vulguin posar límits a la cultura", perquè "la cultura és segura i allibera l'individu". Només cal observar la llibreria plena per comprovar que si d'alguna cosa té ganes la gent aquests dies, és de descobrir històries.

"La necessitat de llegir hi és, i molta gent l'ha descobert durant el confinament. No sabíem què passaria i la gent ha respost molt bé, és una meravella", subratlla la llibretera de l'Ona, Montserrat Úbeda, que malgrat tot defensa "que es comprin llibres tot l'any". Unes cantonades més amunt, a la Documenta, el llibreter Èric del Arco defineix aquest dia del llibre acabat de néixer com "una festa d'agraïment" a tots els lectors que els van donar suport durant el confinament. "Estem contents perquè suposa un trencament respecte als dies anteriors. Els lectors fidels s'han sentit cridats i han vingut", afegeix Del Arco. Unes passes més enllà, Carla Gracia firma exemplars de la seva novel·la i defensa "la importància de no quedar-se tancat a casa". L'escriptora defensa que la cultura "és una font per aprendre i escapar-se" i subratlla que el seu valor s'ha fet encara més evident amb la pandèmia.

Alguns llibreters i escriptors arrufen el nas quan parlem de Sant Jordi d'estiu per definir aquest 23 de juliol. Ells prefereixen dir-ne "el dia del llibre de l'estiu". Com que en realitat avui és Santa Brígida, Care Santos proclama que sigui "la patrona de les lectures de platja". La seva novel·la va quedar embarrancada pel confinament fins que es va poder publicar el 3 de juny. "Tot és molt estrany, però estic convençuda que vindran temps millors. Ara toca aquest ball", assenyala Santos, que aquests dies ha fet presentacions sense públic presencial però molt seguides a través d'Instagram.

"Ens hem hagut d'adaptar a aquestes presentacions híbrides, semipresencials, però el feedback ha estat molt positiu", reflexiona Laia Aguilar, que es considera afortunada, perquè la seva novel·la es va publicar el 5 de febrer. "Va tenir impuls fins que ens van confinar i ara ha ressorgit", diu Aguilar. El llibre de Gemma Ruiz també ha seguit una trajectòria similar i per això l'escriptora es desfà en agraïments als lectors i a la gent del sector. "No han parat de treballar  contra rellotge, refent plans constantment, per remar tots junts", subratlla Ruiz. No hi ha parades al centre de la ciutat ni multituds passejant amb roses i llibres entre mans, però aquest Sant Jordi estiuenc tampoc buscava imitar el de cada any, sinó fer palesa la importància de la literatura sigui quina sigui la realitat.